Nadiezdha, que significa esperança, en rus, és el baluard preuat, contra tota desesperança. És un crit de bellesa, de respecte i de llibertat que tot ésser humà clama des de la profunditat del seu cor.
Des de l’any 1972 formo part de l’Església Ortodoxa, des dels seus inicis a Barcelona, quan encara la Ortodòxia era quasi inexistent en el nostre país, i des del 1988, aquesta Església forma part del Patriarcat de Sèrbia.
He viscut tota la migració dels països ortodoxos, provinents la seva majoria dels països de l’est. La comunitat està formada per més de 10 nacionalitats. En l’església es resa, majoritàriament en tres idiomes: català, eslau i romanès, intercalant també el castellà i el serbi, en certes ocasions.
Interessada per la Teologia continuo exercint el meu aprenentatge a través de l’Escola de Teologia “Sant Gregori Palamàs”, que ha estat durant molts anys vinculada als estudis de l’Institut Ortodox de Teologia “ Saint Serge” de París. Participo en diverses trobades de diàleg ecumènic; vaig ser durant un temps Vicepresidenta del Centre Ecumènic, i durant dos anys Presidenta de l’Acat, (Acció dels cristians per l’abolició de la tortura), actualment estic vinculada al GTER, a la Plataforma d'entitats cristianes amb els immigrants i a la Xarxa pel diàleg interreligiós. Dins de la meva pròpia comunitat és Presidenta de la Fraternitat de Santa Eulàlia, formada per homes i dones que es reuneixen amb la finalitat d’ oferir el seu servei i ajuda per atendre les necessitats que puguin sorgir, dins de l’àmbit social, cultural i espiritual.
El fet de ser esposa de sacerdot m’ha permès viure de molt a prop els esdeveniments propis de tota la comunitat, així com estar en contacte amb unes altres quinze parròquies que es troben dins de la mateixa jurisdicció. L’hospitalitat al proïsme i la espiritualitat són dues eines de treball de les quals no se’n pot prescindir, per seguir endavant i donar un sentit ple a la vida, amb l’ajut de Déu.