L'olor agradable de l'encens

És un arbre petit de fulles caduques, d’una alçada de 2 a 8 m. que, quan sofreix una escissió en el tronc o en les branques desprèn una resina, que tractada, es convertirà en encens. Aquest arbre d’aparença humil porta en el seu interior una fragància que, des de segles, segueix perfumant els temples, formant part del culte religiós, simbolitzant també la pregària que els creients enlairen perquè Déu els escolti, com ho diu el salm 140: “Que la meva pregària s’elevi com l’encens davant Vós”.

L’encens des de l’antigor té un ús fonamental en les cerimònies religioses. Trobem en el llibre de l’Èxode 30,1-8: “Bastiràs un altar per cremar-hi al damunt encens d’aromes, que cremarà cada matí, quan prepararàs les llànties... Hi haurà encensament perpetu davant del Senyor, per totes les vostres generacions...”

És el perfum de l’Esperit, la subtilitat de la gràcia que fa conèixer la “bona olor de Crist” (2 Corintis 2,15.)

És una ofrena i un llenguatge, expressa la pregària del creient... L’encenser també està present en les cases dels creients que, juntament amb l’ofrena de la llum (espelmes) l’encens perfuma el racó on es troba el petit altar domèstic, juntament amb el Sant Evangeli i les santes icones.

Recordo el dia en què trobant-me en l'illa d’Andros, a Grècia, va coincidir amb la Festivitat de la Dormició de la Mare de Déu (15 d’agost)... en els carrers dels pobles passava una processó, encapçalada amb el clergue que portava en les seves mans la icona de la Mare de Déu, seguit d’una munió de gent. Durant el trajecte recordo que de les cases, sortia la gent portant un encenser i amb un moviment expandien l’olor suau de l’encens, com beneint el pas de la processó.

Sí, aquests moments, quasi sense adonar-nos-en deixen en la retina dels nostres ulls el record sublim de les coses bones que, la Tradició sap transmetre a través de les generacions, si no es cau en l’oblit del temps en què, tot es desvirtua i es dilueix.

Aquests dies, que encara estem celebrant el fet miraculós de Nadal, recordem la vinguda dels Tres Reis Mags, que ens relata l’evangelista Sant Mateu: “Un cop nascut Jesús a Betlem de Judea, uns mags vinguts d’Orient arribaren a Jerusalem... quan l’estel que els guiava s’aturà al damunt d’on hi havia el nen el van adorar i li oferiren com a presents, “or, encens i mirra””. Els seus presents al Nen Diví no són joguines, com correspondria a un nadó, si no fos que el missatge que comporten és del tot simbòlic per a la nostra reflexió.

Si l’encens, com diu el salm, “és la pregària que s’eleva davant Vós”, la nostra pregària s’uneix a tots els voluntaris que estan enmig de la guerra de la Franja de Gaza i ens demanen que no deixem de tenir empatia i que actuem amb un compromís, per petit que sigui, com per exemple, fer un donatiu al Fons d’Emergència, que és necessari per ajudar a pal·liar tantes mancances que hi ha en els hospitals i es pugui actuar ràpidament on més es necessiti i tant de bo arribi com l’olor agradable de l’encens.