Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La Federació Internacional de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (FIACAT), a través de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, ha rebut el guardó 'Memorial Cassià Just 2020'.

He tingut la sort de conèixer de ben a prop l’ACAT de Catalunya i em vull afegir a aquest reconeixement. Per això faig memòria retroactiva. Tinc present encara el dia, i ja en fa molts, que el Sr. Enric Planas, aleshores president de l’ACAT Catalunya-Espanya visitava l’església ortodoxa de la Protecció de la Mare de Déu. El motiu de la seva visita era per demanar la participació ortodoxa en l’ACAT. En l'Associació que és ecumènica, en aquell temps, no hi havia encara una presència ortodoxa. Després de reflexionar-ho em varen destinar a mi perquè hi fes acte de presència i formés part de les seves accions i activitats.

Quan el Sr. Planas explicà que formaven part de la FIACAT i que les seves accions anaven adreçades a l’abolició de la tortura, vaig sentir un esglai molt profund. També un vertigen, com si caigués en el fons d’un abisme. Em semblava una utopia que hi haguessin persones que treballessin per l'abolició de la tortura, un sofriment horrible. Em sentia més petita que un gra de sorra. Però les paraules del mateix Crist, en l’evangeli, em van portar l’ànim d’acceptar el repte.

De mica en mica vaig anar entrant en l’Associació i, en relacionar-me amb persones que treballaven juntes per la mateixa causa, vaig veure la gran tasca que s’estava fent. Emparats pels Drets Internacionals i amb la força de la pregària, vaig descobrir que la unió fa la força.

Dues dones en prostestants l'any 1974 van ser testimonis de les tortures que es practicaven a la guerra del Vietnam. Van clamar l'ajut solidari dels cristians de diverses confessions per no restar immòbils i muts davant de tanta vulneració i de tanta immunitat per part dels seus executors. Elles van ser el llumí que va encendre una resposta de les esglésies. 

Vaig tenir l’ocasió de participar en fòrums internacionals de la FIACAT i veure com treballaven i com es relacionaven les ACAT entre elles, amb ajut mutu. Tinc molt present una acció que vàrem fer des de Barcelona, en conèixer la situació que patien els infants en els hospicis de Romania, que depenien de l’Estat, i que estaven amb un abandó increïble. La majoria d’aquells nens patien el virus de la Sida. En connectar amb un membre de l’ACAT de Romania, i que a més era professora, vàrem recollir diners, destinats a comprar material escolar, a més d’intervenir per la seva situació.  

Una de les activitats que es fan, a part de les Crides Urgents que són el modus operandi, hi ha una secció que s’ocupa de mantenir correspondència amb els presoners. Recordo un cas d’un d’ells. Era un estudiant marroquí que, junt amb molts dels seus companys, s'els va empresonà amb una pena de molts anys a la presó pel fet que havien llençat unes octavetes. Aquesta persona va poder enviar una carta plena de signatures dels propis estudiants empresonats i demanar ajut a l’exterior per a la seva alliberació. La intervenció de l’ACAT, juntament amb Amnistia Internacional va fer possible, al cap d’un temps, aconseguir el seu alliberament.

La FIACAT te Estatut consultiu davant de les Nacions Unides, d’un Estatut participatiu en el Consell d’Europa, a més d’altres col·lectius. Així, quan va venir la CPT (Comitè de Prevenció per la Tortura) a Barcelona, es va poder, a través de l’ACAT, presentar un extens dossier d’unes vulneracions que es van produir a Catalunya en motiu dels Jocs Olímpics.

I moltes situacions més... Vull manifestar la gran acció de la FIACAT. Aquest guardó que se’ls ha atorgat és ben merescut. A tota la gent incansable que, a més de pregar pels torturats i també pels seus botxins, actuen per que en aquest món es faci justícia. Malgrat que sembli impossible no es deixa d’actuar. Cal una gran consciència col·lectiva per aconseguir l'abolició de la tortura, tractes cruels i demigrants tal com en molts països es va abolir la penda de mort. Així com ho proclama el 5è article de la Declaració Universal dels Drets Humans, un clam al cor de la humanitat.

A dia d’avui, des de la FIACAT s’està donant suport al projecte Shadow Games per tal de protegir els nens i nenes migrants que arriben a Europa sense acompanyament.

Segons la Organitzación Internacional de Migraciones (OIM), una de cada vuit persones migrants és un nen o una nena. Aquests infants són particularment vulnerables o han d'enfrontar molts obstacles en el camí i que, sovint, són sotmesos a tortures i abusos.

Cal mirar ben amunt, allà on l’estel brilla més que mai. La seva bellesa ens transmet el missatge que, en la nostra vida, podem viure la Bona Nova. Ella és la nostra fortalesa per fer arribar la llum allà on hi ha foscor, malgrat les forces que sempre pretenen apagar-la.