Vés al contingut
Per Maria Rosa Ocaña .
cementiri-vesel-blog
Fotografia: România de vis sota llicència C.C. 3.0.

Aquests dies hem viscut molt a prop l’acompanyament del record dels nostres éssers estimats difunts.

En la tradició de les esglésies ortodoxes, dos cops l'any, abans de la Gran Quaresma i abans de Pentecosta, es prega per tots els difunts. També es commemora l’aniversari de cada familiar, quan així es demana. En aquestes celebracions es porten a l'església pastissos fets de blat i mel, o fruits dolços que són degudament beneïts durant l’ofici i que es reparteixen després entre els familiars i assistents.

Aquests pastissos, en què la base és el blat, volen transmetre el significat de la paràbola: “Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit” (Jn 12,24). Tot fent el paral·lelisme de què mentre no morim en aquesta vida no naixem en l’altre. La mel o els fruits dolços, signifiquen que el record del difunt o difunta ha de ser dolç, com a senyal d’estimació.

També després de la celebració de Pasqua, allà on la tradició està ben arrelada i conservada es porten ous pintats o decorats a les tombes, al cementiri, com símbol de la resurrecció universal que vindrà.

Aquests records i commemoracions ens porten a reflexionar i meditar, més profundament i inevitablement, sobre el sentit de la mort, que forma part del final de la nostra pròpia vida terrenal, de la que no ens podem escapolir.

Entorn aquest aspecte, hi ha un llibre que sempre pot ser d’ajut, quan la situació ho requereix, que és Al atardecer de la vida, quan la mort reclama sentit i la malaltia acompanyament, d’Antony Bloom.

Dins de les pàgines del llibre trobem el moment en què el mateix autor explica la seva experiència davant els últims moments de la partença del seu pare i com, aquest estant malalt en el llit i sent persona de poques paraules, va poder conversar amb ell “per primera vegada” amb tota franquesa. No era tan important el què dèiem, sinó el què es produïa com l'obertura de la ment i del cor. Com el silenci va adquirir en aquell instant la mateixa profunditat i transparència que només posseeixen les paraules... “No em vaig acomiadar perquè em va semblar que després d’haver-nos trobat tan íntimament ja mai podia separar-me d’ell. Ens havíem trobat i era ja per sempre.

No vull acabar aquestes línies i que dona títol a l’article, sense oblidar de què a Romania existeix el que s’anomena el ‘Cimitirul Vesel’ (Cementiri Alegre) de Sapânta, diríem únic en el món, que es troba tan sols a 8 km d’Ucraïna. Les seves tombes totes pintades de manera naïf tenen uns epitafis que descriuen, de manera original i poètica, a les persones que estan enterrades allà, així com escenes de les seves vides.

Els orígens del cementiri remunten a l’any 1935 i estan relacionats amb Stan Ioan Patras (1908-1977) un artista del poble que va començar a esculpir les làpides amb el seu propi estil, entre imatges satíriques i les de les vides de sants. En el 1960 s’hi trobaven més de 800 làpides amb creus de fusta de roure, protegides sota una mena de teulada.

Després de la seva mort seria Pop Dumitru l’encarregat de continuar amb l’estil del seu mestre que descansa en el seu Cementiri Alegre. Tot ell respira i s’aparta de la mort com quelcom de fúnebre, tan habitual en les societats europees, sinó que entronca amb la cultura dàcia, en què els seus principis filosòfics postulaven la immortalitat de l’ànima, amb l’esperança d’una vida millor.

En la tradició cristiana, el Pas de la Mort a la Vida (en majúscula) comporta també el valor, no només de tristesa que, evidentment es viu en el transcurs del dol, sinó que transmet esperança, per les mateixes paraules de Crist, quan diu “Jo soc la Resurrecció i la Vida.” Déu ens estima i no deixarà a la seva criatura dins dels paranys de la mort, com quan ho proclamem en la Pasqua prefigurada, tot esperant i confiant en la seva Promesa.

En tots aquests estats de situacions tant de bo trobem aquell estat de consciència en què trobem sentit a la vida i que la mort ens aporti transcendència a la nostra existència.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.