Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

L’Olga va ser acollida quan era una nena per una família de Vitòria (País Basc), després de l’explosió de la planta nuclear de Txernòbil, ara viu a Bilbao i aquest dies m’ha enviat aquest missatge: “Els qui vivim fora del nostre país de Ucraïna estem vivint un malson però els qui hi viuen estan vivint un infern, espero que el nostre estimat Déu converteixi aquest infern en el paradís”. També m'explica que va somiar en que l'Arcangel Sant Miquel li recomanava, a propòsit de la guerra, que no anés a lluitar i que resés, ella ho va acceptar i es va trobar en un lloc on totes les cases estaven destruïdes i aleshores va començar a resar.

L’Olga em comenta que resa cada dia i que sovint no pot resar amb paraules ni amb la ment sinó que ho fa amb llàgrimes on cada llàgrima és una pregària, i en té moltes, com si fossin una tempesta en el seu cor. Cada dia parla amb els seus amics de Kiev donant-los ànim i suport. S'hi barregen moltes emocions: la tristesa, el dolor, la ràbia i moltes més. Però el millor, malgrat les dificultats, és que no es deixen apoderar per aquest estat d’ànim, tal i com li va dir l’Arcàngel Sant Miquel en el somni, millor resar a Déu per a que els ajudi i que faci la seva voluntat. Així el somni esdevé una realitat per ella i l’ajuda a continuar.

El Zurab i el seu cunyat han anat des de Premià de Mar fins la frontera de Romania a recollir la seva mare que s’havia quedat sola i que ara, gràcies al seu esforç i a Déu, ja es troba a casa del seu fill a Catalunya.

Ells i moltes altres famílies d’Ucraïna estan vivint en primera persona el conflicte de la guerra amb molt de sofriment i molta angoixa.

El monjo Ioasaf, que es troba al Monestir de l’Anunciació a Nezhin d’Ucraïna, entrevistat recentment per Catalunya Religió ens envià un missatge i ens demanà perdó. 

El sis de març és anomenat per les esglésies ortodoxes el Diumenge del Perdó o de l’Expulsió d’Adam. Aquest dia tothom es demana perdó, els uns als altres. Aquest gest implica sinceritat de cor i, alhora, alliberament d’allò que és una transgressió vers el nostre proïsme i una reparació saludable dins del nostre cor que comporta viure en pau. Molt lluny de l’estat de guerra i lluny d’aquesta pau tan desitjada.

Pregària per Ucraïna del 22 de febrer al Metropolita Onofre de Kiev, Patriarcat de Moscou de l’església ortodoxa:

“Senyor Jesucrist, Déu nostre, has enderrocat el mur d’enemistat, has concedit la veritable pau al teu poble i has anomenat els pacificadors "benaurats fills de Déu”. Us implorem: beneïu els qui busquen la veritable pau i els que treballen per aquesta causa. Il·lumina les ments i els cors de tots els que volen participar en l’obra de pau que agrada a Déu. Doneu saviesa als qui tenen autoritat, enfortiu la voluntat dels governants dels nostres pobles i il·lumineu les seves ments perquè puguin treballar amb saviesa, discerniment i gran preocupació pel bé, per construir la pau desitjada.

Per la gràcia del vostre Esperit Sant porteu pau a tots els pobles, no amb paraules, sinó amb fets, perquè els orfes i les vídues es consolin i no plorin més, que s’alegrin al veure la pau esperada. Suavitza els cors endurits perquè cerquin amb calma l’harmonia i l’amor. Beneeix tots els homes i ensenya’ls a comprendre i fer la teva voluntat, que és la salvació, l’amor, la pau i la unió de tots els homes.

Perquè tu ets el Rei de la pau que ni té límit, teva sigui la glòria, l’acció de gràcies i el culte, amb el teu Pare sense principi i el teu Esperit santíssim, bo i vivificant, ara i sempre, i pels segles dels segles.

Amén”.