Vés al contingut
Per Maria Rosa Ocaña .

L’any 2004 – Publicacions de l’Abadia de Montserrat – donava a llum el llibre “MARIA SKOBTSOV” –una emigrant morta als camps de concentració nazis-, de l’autora Emilia Bea, professora de la Universitat de València, i que, com ella mateixa digué, va dedicar dos anys per investigar la vida i el pensament d’aquesta dona.

Justament Emilia Bea, va fer la presentació del seu llibre a la Institució de Teologia Ortodoxa “Sant Gregori Palamàs” a Barcelona i, des d’aleshores guardem una bona amistat.

Avui, en aquestes línies, tractarem de fer present el record de la mare Maria (Skobtsov), que donà testimoniatge d’un amor al proïsme, fins al límit de donar la seva vida per amor a Crist, i també perquè coincideix que, el 31 de març les comunitats ortodoxes celebren la seva santa memòria.

¿Qui va ser la Mare Maria?

La seva vida no es pot resumir en poques línies. Tan sols farem una pinzellada:

Va néixer a Riga, ciutat del mar Bàltic en 1891. La seva vida s’escapa del rigor convencionalista. És plena de situacions extremes que la porten al límit de la seva pròpia passió. De jove es dedicà a la política i va arribar a ser alcaldessa d’ Anapa. Freqüentà els cercles literaris però les seves inquietuds la porten a la recerca de la fe. Els estudis teològics eren reservats als homes i ha de conformar-se amb cursos per correspondència; i gràcies a aquest sistema es converteix en una de les primeres dones que accedeixen a l’Acadèmia de Teologia de Sant Petersburg. Temptada per l’ateisme, després de la mort del seu pare, va viure l’experiència de Déu, quan la seva filla Anastasia va morir. Casada i divorciada dos cops, va prendre l’hàbit monàstic el 1932. Va morir al camp de concentració de Ravensbrück, en 1945.

Va viure l’exili, amb els milers de russos que fugiren de la Unió Soviètica cap el 1920 i s’instal·là a París. Va ser secretària itinerant de l’ACER (l’Acció Cristiana dels Estudiants Russos) i la seva acció es centra en el col·lectiu dels emigrants més marginats de la societat.

El 7 de març del 1932, a l’església de Sant Sergi de París, el metropolita Eulogi rebé la seva professió monàstica que no seria gens convencional ni tradicional, ja que es dedicà de ple, a parlar i actuar en el desert dels cors humans, va ser una monja enmig del món. No tothom en aquell temps estava molt d’acord amb el seu estil de vida, però malgrat les diverses opinions va rebre un gran suport de les persones que la varen comprendre i la varen ajudar, a que seguís el camí que l’Esperit Sant li donava a conèixer.

Va crear dos centres d’oració, de servei social i de desenvolupament cultural, era una autèntica “mare espiritual”. Es realitzaven tota mena de tasques: cuina diària per a desenes de persones i organitzava múltiples activitats i allà es trobaven gent marginada, rodamóns, folls, delinqüents, aturats, artistes arruïnats o gent de pas que buscava un lloc on dormir o menjar. Paral·lelament es celebraven els oficis religiosos de matí i vespre i on s’atenia a la gent espiritualment.

Amb la creació en 1935 del moviment “l’Acció Ortodoxa” es fundà un sanatori per tractar la tuberculosis, per pal·liar les insuficiències del sistema sanitari francès, que deixava pràcticament sense cobertura als emigrants malalts crònics.

Arribada la segona guerra mundial “l’Acció Ortodoxa” troba la situació insostenible des del moment en què es publiquen les lleis antijueves. El centre congrega aleshores famílies senceres de jueus que busquen ajuda i la mare Maria es solidaritza plenament amb el poble d’Israel. El 8 de febrer de 1943 la Gestapo entra violentament al centre d’acolliment. Detenen juntament amb ella, el seu fill Iuri, el prevere Dimitri Klepinin i un col·laborador laic, Ilia Fondaminski. Cap d’ells varen voler acceptar l’alliberament a canvi de deixar la seva col·laboració amb l’Acció Ortodoxa. Tots ells foren morts en els camps d’extermini nazi per confessar la fe. A Ravensbrück la Mare Maria fou despullada del seu hàbit negre, rasurada i privada del seu nom civil, que fou substituït pel número 19263. El 31 de març de 1945, fou portada a la cambra de gas. Aquest dia era la vigília de Pasqua.

En el Congrés internacional celebrat a Sant Petersburg en l’any 2000, es reberen les peticions de la canonització de la Mare Maria, formulades per veus cristianes de diferents confessions. Quatre anys després, tots quatre van ser inscrits en la llista del sants (l’Hagiologion) el 16 de gener de 2004 pel Sant Sínode del Patriarcat de Constantinoble. La commemoració comuna litúrgica fou establerta per al 20 de juliol.

El nom de la Mare Maria està inscrit com a “Justos entre els gentils”, en el monument de Yad Vashem de Jerusalem, en 1977, com agraïment d’haver salvat a molts jueus durant la Segona Guerra Mundial.

I com digué en una ocasió el Rev. P. Boris Bobrinskoy, “els sants i justos de les Esglésies cristianes, la d’Orient i Occident, constitueixen un tresor comú, que cal aprendre a descobrir i compartir.

Avui i aquí he volgut compartir aquest relat amb vosaltres. Per les pregàries dels seus sants, que el Senyor, ens tingui pietat!

Temàtica
Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.