El 27 de gener s’ha commemorat la Festivitat de Sant Sava, primer arquebisbe de Sèrbia. La Catedral Ortodoxa de Sant Sava, que es troba a París, actualment és un Temple, que en el seu interior té un valor extraordinari, amb una iconografia realment esplèndida, realitzada per experts iconògrafs vinguts dels Balcans.
Aquest cap de setmana els fidels preparaven amb entusiasme la seva festivitat. Vàrem tenir l'oportunitat de poder compartir amb ells l’esdeveniment. Primerament, les famílies portaven les seves “kolibas” (pastís) que el sacerdot beneïa amb pregàries pels seus difunts estimats (normalment efectuen aquesta celebració, quan és l’aniversari de la seva “dormició”, traspàs). I les espelmes que oferien anaven il·luminant el recinte.
El temple s’anava omplint i arribada l’hora varen començar els cants litúrgics de la Divina Litúrgia de Sant Crisostom. El poble, participava, escoltant amb atenció, però cantant en el seu interior i dempeus en silenci, atents a les paraules cantades pel cor, sacerdots i diaques.
Tot aquest sentiment ens fa sentir la necessitat de conèixer, ¿qui fou Sant Sava? Tan estimat per tots ells, i per això consultem el llibre “El Pròleg d’Ohrid” de Sant Nikolai Vélimirovitch i rescatem la seva biografia:
“Sant Sava, fou el primer arquebisbe de Sèrbia. Va néixer el 1169 i era fill d'Esteve Némanja, el Gran Visir de Sèrbia i era príncep. Des de la seva joventut anhelava la vida espiritual, per la qual cosa va fugir a la Santa Muntanya (Muntanya Athos, Grècia), on es va fer monjo i amb inusual zel vivia segons la regla ascètica.
Némanja, el seu pare, va seguir l'exemple del seu fill i es va retirar a la Santa Muntanya, on es va fer monjo amb el nom de Simeó. Sava va obtenir de l'Emperador i del Patriarca bizantins, la independència de l'Església Sèrbia i es va convertir en el primer arquebisbe de Sèrbia.
Juntament amb el seu pare, va construir el monestir de Hilandar (a la Muntanya Athos), i després d'aquest, molts altres monestirs, esglésies i escoles per totes les terres sèrbies. En dues ocasions va viatjar com a pelegrí als sants llocs a la Terra Santa.
Va aconseguir que els seus germans fessin les paus, després d'estar distanciats a causa d'una lluita de poder, i va aconseguir també la pau entre els serbis i els veïns. En fundar l'Església Sèrbia, va fundar també la cultura i estat serbi. Va portar pau a tots els pobles dels Balcans i va treballar per al bé de tots, per la qual cosa era estimat i venerat per tots els que allà vivien.
Li va donar al poble serbi una ànima cristiana, la qual va fer que el poble sobrevisqués a la caiguda de l'estat serbi (el 1389 després de la Batalla de Kosovo). Sava va morir a Ternovo (Bulgària) el 12 de gener de 1236, en temps del rei Asen.
El rei Vladislav va traslladar el seu cos al Monestir de Mileševo (Sèrbia), d'on Sinan Pasha va remoure les relíquies de Sant Sava per cremar-les al turó de Vracar a Belgrad el 27 d'abril de 1595 (sobre aquest turó el poble serbi, complint amb la promesa que havia fet segles enrere, va construir la Catedral de Sant Sava, el temple de majors dimensions als Balcans i un dels temples ortodoxos més grans del món.
Amb respecte, enmig del poble, participem de la seva joia i escoltem amb admiració les veus dels nens i nenes que s’han preparat per cantar les lloances al seu sant estimat: Una tradició que perdura al llarg dels segles.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.