Vés al contingut
Per Maria Rosa Ocaña .
Fotografia: Xema Meson, Arxiu de la Fraternitat de Santa Eulàlia.

Santa Eulàlia de Barcelona, una santa que ens arriba des de l’Església indivisa del segle IV.

La nostra comunitat sempre l’ha tinguda com una santa protectora, a partir de la seva figura es va fundar la ”Fraternitat de Santa Eulàlia” destinada, per una banda, a reforçar accions parroquials i, per l’altra, a la investigació de la història i llegendes d’aquesta figura, fent possible que fos coneguda per l’ortodòxia en general.

Hem fet un llarg recorregut, a la manera bizantina, que ha fet possible diverses fites. D’una banda, el 12 de febrer passà a ser el dia en que se la commemora dins del calendari litúrgic Ortodox de la Fraternitat Ortodoxa Occidental.

A més a més, per mitjà d’Hieromonjo Doroteu del Monestir de Sant Nicolau a l’illa d’Andros, Grècia, es va contactar amb un himnògraf que va elaborar l’ofici de les hores, posteriorment traduït a la llengua catalana.

Més tard, a Barcelona, es va compondre un himne a la santa, una de les estrofes del qual fa: “A l’hora del fosc silenci, mentre els teus lluny dormien, sola t’aixeques i surts, lluna i estel t’il·luminen”.

Finalment, va arribar la seva icona, que segueix els cànons iconogràfics de la iconògrafa francesa Jeanne de la Ferrière, actualment monja a Jerusalem. Des d’aleshores la imatge es venera a l’església juntament amb una relíquia que ens va arribar a través d’un monestir de França i que va ser donada per Roma.

La nostra gran sorpresa va ser el descobriment, durant la realització d’un vídeo sobre la seva vida realitzat per l’iconògraf, de com es va fer la icona de la santa, la recopilació de documentació va permetre saber que Nicolau Vélimirovitch (1880-1956), actualment Sant Nicolau d’Ohrid i Jitcha de Sèrbia, va compondre un Himne a Santa Eulàlia de Barcelona. Sant Nicolau Vélimirovitch, fou un gran teòleg que va saber transmetre al poble tota la força evangèlica. El 14 de setembre de 1944 va ser empresonat per la Gestapo i portat al camp de concentració de Dachau. De la seva vida emana una gran personalitat, és per això que el poble, després de la seva dormició, el va erigir com a sant de l’església.

Quina descoberta per a nosaltres! Un home, un sacerdot en terres balcàniques, havia dedicat un himne en un dels seus llibres escrit en serbi a la nostra benvolguda santa barcelonina. És veritablement sorprenent com la santedat traspassa fronteres i murs que els humans aixequem. La Providència, en aquells moments, se’ns manifesta en una veritable “koinonia” (comunió).

Quan els estudiants de Teologia vàrem visitar la Diòcesis de Sabac, a Sèrbia, el bisbe Laurenti de “Memòria Eterna” ens va regalar totes les obres de Vélimirovitch i ens va recitar l’himne de Santa Eulàlia. Nosaltres en agraïment i com a record i testimoniatge el vam obsequiar amb una icona de la santa.

Sí, aquesta santa de la nostra terra i patrona de Barcelona, és la santa de tots, el seu testimoni abraça tots el creients i ciutadans. A la poesia de Mossèn Cinto Verdaguer entreveiem la bellesa d’una vida d’amor dedicada a la seva terra, a la seva gent i a la transcendència que ja no és d’aquest món, sinó que ens parla d’un Cel nou i d’una Terra nova.

Que Santa Eulàlia segueixi guiant els nostres passos i vetlli per la nostra ciutat.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.