Itinerari espiritual a través de la iconografia

Ha finalitzat el curs de 'Mariologia II' que s’ha impartit aquest any en la Institució de Teologia “Gregori Palamàs”. Al final, un grup d’alumnes va presentar un treball complementari intitulat “Itinerari espiritual a través de la iconografia” sobre la vida de Maria, Theotokos. Aquest itinerari no s’acaba aquí, ja que es fonamenta a més en les Dotze Festes principals de la Vida de Crist.

A partir de les ponències inaugurals i de tot el curs realitzat; s’ha pogut seguir un fil conductor, que a tall de síntesi, s’insereix de manera rigorosa i transparent en el significat del Misteri Marial.

Aquest fil conductor el trobem en el cicle litúrgic que, any rere any es commemora, no ja com un recull només històric, sinó com una actualització en el dia d’avui, que interpel·la la nostra vida espiritual i vivencial.

La particularitat de cada festa on ens podem delectar amb el detall de les seves icones corresponents, amb la seva riquesa litúrgica i amb la himnologia que les enriqueix, és l’expressió visible d’un contingut que roman amagat darrere de la lletra. La Tradició de l’església Ortodoxa no separa la icona del culte litúrgic que esdevé inseparable.

En parlar del relat de la vida de Maria es presentà quatre festes principals: La Nativitat de la Mare de Déu; la Presentació de la Mare de Déu al Temple; l’Anunciació i la Dormició (Assumpció). La trobada tingué lloc presencial en l’aula d’estudi i, al mateix temps es retransmeté via online.

La primera commemoració presentada va ser el relat de la Nativitat de la Mare de Déu (8 de setembre) que no el trobarem en les Sagrades Escriptures, sinó en els escrits apòcrifs, s. II. La paraula “apòcrif” en grec significa “allò que està ocult”. En matèria sagrada s’oposa al “canon” regla de fe, segons sant Ireneu de Lió. La tradició iconogràfica de l’església ortodoxa acull aquest relat apòcrif i l’introdueix en la festivitat Litúrgica i en la iconografia. Concretament, la font és del Protoevangeli de Jaume.

La segona festa va ser la Presentació de la Mare de Déu al Temple (21 novembre). Quan la Mare de Déu entrà en el Temple, acabà el temps de preparació i prova de l’Antiga Aliança, i hom celebra avui el prometatge de Déu amb la naturalesa humana. L’Església exhorta a què ens recollim en el temple del nostre cor per preparar, pel silenci i la pregària, la vinguda del Senyor. La font del relat és també del Protoevangeli de Jaume.

L’Anunciació (25 de març). La icona de l’Anunciació ens mostra el fet fonamental del misteri. Maria rep en el seu si la Molt Santa Trinitat. En aquest retrobament humà-diví s’inicia el misteri de la salvació que tindrà lloc en Crist, el Salvador. (Evangeli segons Sant Lluc 26-38)

La Dormició (15 d’agost - Assumpció) La Koimesis ve del verb koimas que significa dormir. El relat del “Trànsit de la Verge” es fonamenta en el text apòcrif de Jaume. Aquesta festa de la Mare de Déu roman en molts pobles i ciutats que conserven i transmeten, fins i tot, en les festes populars. La Mare de Déu d'Agost és un indici de l’arrelament que es té de Maria en el cor de les persones i que la tradició sap recollir i manifestar, en elements d’alegria i joia. I en el cor del creient Maria és Mare de la Vida i ella és la nostra protectora.

A cada festa s’exposà la seva corresponent icona, explicant el seu desenvolupament i significació. La imatge complementava la paraula transmesa. La icona és l’expressió de la Bona Nova com els Evangelis escrits. La lletra i la imatge són les dues expressions de la paraula de les Escriptures: “La lletra és la icona de la paraula”, segons Sant Joan Damascè.

Aquest itinerari espiritual té la intenció de poder-ho presentar més enllà del curs de teologia, allà on sigui de profit.