Quan Crist truca a la porta

“Mira soc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi.” Ap.3,20

La comunitat ortodoxa de Barcelona, que es troba sota el Patriarcat de Sèrbia, celebra els 50 anys de Jubileu dels seus inicis a Catalunya.

Recordo encara aquells temps on tot estava per fer. Aprendre els oficis, traduir els textos litúrgics a la nostra llengua, conèixer la tradició, la teologia, l’espiritualitat, la iconografia, el cant litúrgic, tot allò que conforma la “manera de ser” de l’Ortodòxia. Es necessità temps de preparació, però amb perseverança, a poc a poc, tot anava arribant. Un aspecte que crec que va influir que s’establís és que els homes casats amb vocació sacerdotal, tingueren accés als ordes majors.

Ningú ens precedia en el camí, l’església ortodoxa es trobava més enllà de les fronteres. No teníem lloc de culte, ens reuníem en les cases i recordo que el primer bateig, que va ser una nena, va tenir lloc en el bonic Santuari de Santa Eulàlia de Vilapiscina, “a porta tancada”. Corria l’any 1972. Ben aviat s’obriren les portes de l’església, en un primer pis al carrer Arnaldo de Oms, al costat del Passeig de Fabra i Puig, amb el nom de la “Santa Trinitat.”

Molt ha plogut des d’aleshores, "són 50 anys, tota una vida! Per a nosaltres". Recordo també que, al principi, la gent em preguntava: “tu ets catalana?... sí; i com és que ets ortodoxa?” Jo intentava respondre al dubte amb tot un seguit d’explicacions... però amb el temps, vaig contestà... “No ho sé!... pregunta a Aquell que està a dalt, i Ell sabrà el perquè.” Vaig arribar a la certesa de què era la Providència Divina, la que realment, en el fons, alenava la nostra vida... i pel “misteri de relació” de la persona s’obria una porta en la qual tu, amb tota llibertat, acceptaves la invitació, amb la responsabilitat que implicava. El fet que estem sota el patriarcat de Sèrbia, ha estat resultat d’un llarg camí, que al final ha esdevingut el port d’arribada.

Amb tot aquest temps s’han obert disset parròquies, una escola de Teologia “Sant Gregori Palamas”, catequesi pels nens i nenes, dos tallers d’iconografia, la Fraternitat de Santa Eulàlia, Obres Socials i lloc d’acolliment, com és l’església. Totes les parròquies, són multiètniques. Una característica d’aquesta església és que els seus fundadors són catalans, gent del país.

Ara després de 50 anys, la parròquia està preparant uns actes de testimoniatge i d’amistat, amb les persones i entitats que, al llarg d’aquest mig segle s’ha creat, com han estat per citar-ne algunes: el Centre Ecumènic de Catalunya, el Monestir de Sant Pere de les Puel·les, Santuari de Santa Eulàlia de Vilapiscina, el GTER, la parròquia de Sant Josep Oriol, de Sant Medir, la Comunitat de Sant Egidi, el Bisbat de Barcelona, Justícia i Pau, Grup d’Oració Mundial de dones, els Amics dels Àngels i els contactes amb l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, amb la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, Catalunya Religió i d’altres persones que al llarg d’aquest recorregut hem anat trobant en el camí i que han sorgit vincles d’amistat.

A principis d’octubre la parròquia de la “Protecció de la Mare de Déu” celebrarà la seva festivitat i amb ella està previst una trobada de germanor. Ara els pensaments, les reflexions s’adrecen en el camí recorregut, és per això que la nostra perspectiva contempla, talment com si fos una pel·lícula les escenes que s’han succeït, intentant fer balanç d’allò que hem après i també que hem deixat de fer i, sobretot, si hem obert la porta a Aquell que és la Font de la Vida.

Després de tot, és Crist qui truca a la porta... i com està escrit en el llibre de l’Apocalipsi, si l’escoltem i l'obrim. Ell fa estada amb i en nosaltres.