Ell ha vingut per anunciar la Bona Nova de la Pau, “la pau a vosaltres quan éreu lluny i la pau als qui eren a prop”. Aquestes paraules transmeses per Sant Pau als Efesis ressonen encara a través dels segles en els temples de les esglésies i en els temples del cor humà, si aquest cor està preparat i atent.
I avui, en preparar el pessebre ens introduïm en un món en què cada figureta, cada casa, arbre, riu, pont, estel tot va adreçat a un camí, i és el Camí de la Pau, ja que un petit infant fa possible el “Déu és amb nosaltres”, és l’Emmanuel.
Dues figures prenen una especial rellevància: l’àngel i l’estel, aquestes són les encarregades d’assenyalar el camí. Quan Isaïes profetitzà que “un poble que caminava en la tenebra ha vist una gran llum; als habitants d’una terra d’ombra de mort, damunt d’ell, ha brillat una llum”, ella ja parlava de foscor i de tenebres... I també parlava d’una Llum, i és així que, encara ara, en el món en què vivim veiem de molta foscor i de tenebra que es tradueix en un estat de destrucció i descomposició, com també es pot entreveure la llum que es troba en cada bona acció. Després d’uns dos mil vuit-cents anys les paraules del profeta són vives i actuals.
Un cop més la roda de la vida, dins d’un temps litúrgic, gira d’acord amb un temps atemporal. Els fets d’antany que prenen cos i experiència fan que les paraules d’Isaïes recobrin força i Llum entrant en les nostres llars com la llum vespertina que ve de l’Orient.
En tot aquest temps d’Advent escoltem els Profetes i els Avantpassats del Senyor, ells també formen part d’aquest relat en què les lectures fetes pregària són el preludi de la Bona Nova.
En la Tradició de les esglésies ortodoxes hi ha una icona que precedeix al de la Nativitat, aquesta és la ‘Mare de Déu del Signe’ (d’Advent). En la contemplació de la bellesa que la icona sap expressar, se’ns mostra la Verge amb les mans esteses i l’Infant Jesús en el si de la seva mare.
Contemplació de la icona, preparació del pessebre i de l’arbre, són elements que ens ajuden a centrar-nos en el que ha de venir i que hem de celebrar, igual que els Pastors i els Reis Mags, oferint al Déu de l’Univers el millor que podem donar de nosaltres mateixos. Ell ens dóna la Vida i nosaltres agraïts li tornem amb cants de joia, sabent que Ell dona la Pau al món.
En aquests dies mirem els ulls dels infants, alegrem-nos amb ells, junts amb la seva alegria. Quan veiem els infants abandonats, explotats i maltractats, ells que son els sants innocents, plorem i plorem perquè sabem també que el Messies serà crucificat. Ell que és la nostra Pau.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.