Vés al contingut
Per Maria Rosa Ocaña .
blog-mr-ocana-gran-quaresma
Fotografia: Icona de Sant Joan Damascè que es troba en l'església ortodoxa Protecció de la Mare de Déu a Barcelona

Aquesta setmana les esglésies ortodoxes han entrat en el període de la Gran Quaresma. Aquest any hi ha una diferència d’una setmana entre el calendari gregorià i el julià. Són quaranta dies de preparació per a la Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció.

Una de les característiques d’aquest temps és el dejuni. La consciència col·lectiva, junt amb la tradició discerneix el valor espiritual i, a la vegada, penitencial i purificadora de l’abstinència de certs aliments. El dejuni del cos, però, ha d’anar acompanyat d’altra dejuni que consisteix en un exercici de mesurar els pensaments, de les paraules i de les accions per estar més concentrats en la significació profunda de l'existència, en relació amb el contingut del missatge transmès pel Llibre Sant de les Escriptures.

En realitat, lluny de ser un període trist i gris és pel contrari un temps ric de reflexions per adonar-nos de la importància cabdal que té, si anhelem viure en plenitud el Missatge evangèlic.

El diumenge abans d’entrar pròpiament a la Quaresma és anomenat “Diumenge de l’expulsió d’Adam o Diumenge del Perdó” la lectura que acompanya aquest dia és l’evangeli de Sant Mateu (6,14-21): “Si vosaltres perdoneu als homes llurs ofenses, el vostre Pare celestial us perdonarà també, però si no perdoneu el vostre Pare no us perdonarà les vostres ofenses”. Al final, tots, un a un, es demanen perdó amb una abraçada fraternal.

Això implica un acte de maduresa i un acte de reconciliació amb els qui t’envolten. Per endavant hi ha un camí llarg de quaranta dies i cal estar en pau i no sempre és fàcil quan poden haver-hi situacions hostils o bé, aparentment irreconciliables. És una lluita per què el bé i l'harmonia prosperin. Implica trencar la inèrcia de la cristal·lització de les situacions que queden petrificades per l’absència d’una bona voluntat en canviar l’estat de les coses.

I és un requisit si volem entrar en el “camí interior” per estar en pau amb un mateix i amb el proïsme... per seguir caminant...

Aquest diumenge vinent serà el Diumenge de l’Ortodòxia, i què significa?, quin sentit té aquest diumenge? Si estem atents a les lectures d’aquest dia insisteixen en la realitat de l’Encarnació. La vinguda de Crist en la carn constitueix, per la tradició ortodoxa, l’acceptació de la veneració a les icones sagrades. Ell és el prototip de totes les imatges.

És per això que aquest dia, com cada any, els fidels portaran les icones de les seves cases i les disposaran en taules preparades dins del temple de l’església perquè en un moment donat, enmig de cants, seran beneïdes.

Tot té una llarga història, ja que aquesta celebració va ser instituïda l’any 842 i recorda la desfeta iconoclasta i la proclamació de la legitimitat del culte de les icones. La seva veneració, que no adoració és una diferència important per no caure en la idolatria, un sentiment de respecte que forma part d’una experiència espiritual que ha estat transmesa de generació en generació.

El més gran defensor de la veneració de les icones va ser un dels millors teòlegs d’aquell temps: Sant Joan Damascè (750), ja que els seus arguments van exercir influència en les decisions del VII Concili Ecumènic.

Ell va argumentar que la prohibició de l’Antic Testament amb relació en fer imatges de Déu tenia un caràcter temporal: “En l’antigor ningú feia imatges de Déu, però, després que el Logos es manifestés en la carn i va viure entre els homes, fem imatges del Déu visible...”

Sí, aquest diumenge és la Festa de les Icones, aquestes es portaran a l’església, un objecte estimat que forma part de la família i que, en un racó de la casa, esdevé lloc de pregària, lloc que esdevé l’església familiar.

Tot l’esmentat ens guia cap a un temps de preparació durant la Quaresma i que esdevé inevitablement un temps de reflexió.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.