Reconciliació, és possible en aquest món?

La paraula reconciliació deriva del llatí reconciliare que vol dir “recuperar”.

En termes generals una reconciliació significa la reconquesta de l'amistat, l'amor i l'entesa entre dues parts que es troben enfrontades, reconciliació d'una amistat, superar una enemistat, restaurar la concòrdia i l'harmonia o posar d'acord a persones que estaven desunides o idees que estaven en conflicte.

Reconciliació ve de la paraula “conciliaritat”. Aquesta paraula en el món eslau és l'equivalent de Sobornost. En la teologia ortodoxa Sobornost és la unió de les persones basada en el seu amor lliure vers Déu. Significa també “comunicació en l'amor,” segons el filòsof i teòleg Khomyakov, el Concili de l'Església expressa la idea “d'unitat en la diversitat”.

Però, és possible la reconciliació quan ens trobem en situacions difícils, hostils i fins i tot criminals?

Posaré uns exemples:

Un alt càrrec de la Gestapo estant a les portes de la mort, en el llit estant va fer cridar a una persona jueva que vivia en el seu mateix carrer i que ell coneixia, desitjava parlar amb ell. Quan aquest es va presentar, el malalt li va demanar perdó per tot el mal que havia fet i que no el deixava estar en pau. El jueu, però va dir-li que ell no el podia perdonar, ja que això corresponien a totes les víctimes del genocidi que havien sofert i mort. La persona jueva va marxar sense perdonar-lo.

Un altre cas: Vaig estar durant un temps participant en l'Associació “ACAT, Acció dels cristians per l'abolició de la tortura” i en una de les trobades internacionals en les quals vaig participar el tema principal era el Perdó i la Reconciliació, però perquè aquest es manifestés era imprescindible que sortís la Veritat i la Justícia. Per part dels botxins havien de sentir-se veritablement penedits i per part de les víctimes que fossin capaces de perdonar. Perquè s’arribi aquest punt i estat de situació, cal fer un llarg recorregut. Normalment, és que la mateixa consciència de la persona, en el cas que hi hagi un agressor, ja és incapaç de mantenir i ocultar una mentida o un assassinat. Reconeix la seva culpa i necessita demanar perdó perquè l'ajudi a alliberar-se d'aquest pes.

Un altre exemple: la importància de poder reparar, rescatar, perdonar, i reconciliar allò que, en un moment donat, no es va estar a l'altura d'una comprensió sincera. Era el cas d'un pare i una filla, ell va voler parlar amb ella per demanar-li suport en una qüestió, però la filla en aquell moment estava molt atrafegada i no el va atendre com devia. El pare va morir i la filla en aquest moment es va adonar de la desatenció que va tenir vers ell, i ara té una gran tristesa en el seu cor, i no sap com reparar-ho.

Finalment, es tracta d'una persona que havia treballat durant molts anys de conserge en una empresa, fins que es va jubilar. Al cap d'uns anys es va presentar a aquesta empresa i va passar per totes les seccions demanant perdó a totes les persones. No hi havia cap persona que hagués mostrat alguna discòrdia amb ell, tothom el tenia en gran estima i van quedar molt sorpresos per aquesta actitud i tothom va donar-li una gran abraçada mostrant-li que no hi havia res per perdonar. Al cap d'una setmana aquesta persona es va morir i va morir en pau, amb el seu proïsme.

I si parlem d’actualitat, les esglésies ortodoxes estan totes trasbalsades pels esdeveniments que estan vivint en el seu si. En aquests dies han expulsat a tots els monjos, monges, professors de teologia, estudiants de l’Església i Grutes de Kiev a Ucraïna, per requisit del govern ucraïnès. Metropolites, bisbes, sacerdots fan crides perquè es pregui per tots ells.

Un cop més, en pau, preguem al Senyor...

¿Reconciliació, en aquest món? En aquests moments em sento incrèdula i penso més bé que això potser serà possible en la Nova Jerusalem...