Vés al contingut
Per Maria Rosa Ocaña . dj. 21/07/2022
Meteora_monestir

Un dels llocs més visitats de Grècia, és sens dubte Meteora, a Tessàlia, al nord de Grècia. Visitar aquest lloc resulta impactant tal com comenten els viatgers que hi arriben. Els ulls resten ben oberts davant la magnificència del paisatge que i no donen crèdit al que estant veient. Davant l'espectaculariat de la naturalesa un recolliment penetra en el cor de la persona que intenta copsar la bellesa extraordinària que contempla i que observa en silenci allò que no té paraules per descriure.

Al Mont Athos (Muntanya Sagrada), que ja s'havia establert com a centre dirigent del monacat ortodox, uns monjos i ermitans van fundar-hi un centre similar en els cims rocosos de Meteora, culminant els seus pics amb cel·les i “skitas” (dependències de monestirs) i arribant a formar en el s. XVI un conjunt de 24 grans monestirs com corones enlairades sobre capitells de roca que constitueixen un dels conjunts edificats més insòlits que existeixen, per la seva extraordinària bellesa i per l’audàcia d’aquells homes que van construir les cel·les, ermites i monestirs en llocs on van haver d’obrir camí on no hi havia, escarpant en les roques. Un cop establerts l’ajudant-se d’una xarxa pujaven amunt als monjos que hi vivien. L’ accés estava controlat pels mateixos monjos i d’aquesta manera es protegien davant de les incursions invasores dels turcs.

L'any 985 hi va arribar el primer asceta i va fundar-hi la “skita” de l’Esperit Sant en un penya -segat. El seu exemple va ser seguit per d’altres ascetes durant el s. XI. Els primers ermitans de Meteora vivien en les cavitats de les roques i, coves en les quals van crear la primera comunitat semi organitzada.

En un principi dins les coves van crear petits llocs de pregària anomenats “prosefjádia”, d'aquesta manera convertiren l’indret en un lloc sagrat. En el segle XII a l'ermita dedicada a la Verge Dúpiani cada diumenge els ermitans sortien de les coves i es reunien a l’església participant en comú del culte.

Quan amb el pas del temps els monestirs es van veure privats dels ajuts materials que els benefactors els subministraven patiren moltes privacions, en aquell moment els monjos van començar a vendre lots de llibres de les seves biblioteques a forasters que anaven de pas. El comprador més important va ser un grec xipriota anomenat Atanasi que, en durant els deu anys des del 1643 fins el 1653 va enviar més de cent manuscrits a París i un centenar a Roma i Venècia.  

A principis del segle XIX els monjos van haver de mendicar mentre el clima polític local es deteriorava i la regió es convertia en el punt focal de la guerra greco-turca. Milers de refugiats es dirigiren a Atenes i les tropes turques, ja de retirada, van saquejar els monestirs de Meteora. Finalment el 1898 es van alliberar del jou turc.

Aquests monestirs sempre van ser protagonistes de les diverses etapes polítiques i històriques de Grècia, durant la Segona Guerra Mundial van ser bombardejats en més d’una ocasió causant importants danys patrimonials. Amb la desastrosa ocupació alemanya i italiana els monjos patiren grans violències i vexacions. El monestir que va patir més va ser el de Sant Esteve atès que els alemanys sospitaven que hi acollia la Resistència. 

Ara, quan el visitant arriba a Meteora, pot contemplar de manera tranquila la bellesa de tot aquest entorn, malgrat el moviment causat pels milers de turistes, s'hi pot percebre l’esperit de tenacitat i lluita dels monjos i rep, en conseqüència, la bonesa i la transcendència del missatge guardat zelosament a les pedres i pintures encara a resguard de les inclemències del temps.

Meteora està declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat des de l ‘any 1988. Dels 24 monestirs construïts durant el segle XIV només sis mostren vestigis importants de l’art post-bizaní, com una pintura esplèndida del Judici Final.

Temàtica
Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.