I Déu veié que era molt Bo

Avui és un dia gris, i durant la nit ha plogut. Beneït sia la pluja. El camp està humit. Aquesta humitat que rega la terra fa que aquesta respiri millor, els ocellets estan bevent en el toll d’aigua que ha quedat en el camí. Diríem que la Creació agraeix la visita d’aquest element, l’aigua, tan necessària per a la vida i que tant la humanitat anhela.

Ser conscients de les necessitats bàsiques ens aboca a ser copartícips perquè la creació sencera pugui gaudir d’aquells béns atorgats i, estimar-los, és ocupar-nos com pares i mares amatents de les criatures.

Al començament Déu creà el cel i la terra. La Terra era confosa i deserta i la tenebra cobria l’abisme, però l’esperit de Déu aletejava damunt les aigües.

Totes aquestes reflexions ens porten a donar testimoniatge, per senzill que sigui del nostre amor i respecte vers tot el que ha estat creat i ens envolta, copsant intuïtivament la transcendència de tot el Cosmos.

Així fa poc, amb el desig de trobar els testimonis que transmeten valors de vida i que fan que, amb respecte i saviesa, es pugui dur una vida la més harmoniosa i sostenible possible, vàrem reunir-nos en una jornada en què, des de diferents perspectives es parlà de l'“Ecologia i Creació”, - aportacions contemporànies del cristianisme als reptes ecològics globals -, tot tancant el cicle del 50 Aniversari de l’Església Ortodoxa Espanyola.

Les paraules inicials que pronuncià l’Arxipreste Joan, varen girar entorn del llibre del Sepher Bereschit, llibre del Gènesi, sobre el moment en què Déu veié tot el que havia fet, i heus aquí que era molt Bo... Aquesta Bonesa és el punt de partença perquè les percepcions de vida siguin veritables actes de continuïtat i sentit, tot reflexionat sobre la significació que té quan Déu “prengué l’home i el posà al jardí de l’Edèn perquè el cultivés i el guardés.” L’Arx. Joan ens va transmetre que darrere de tota la Creació existeix allò que és primordial, allò que als ulls de Déu és Bo i la importància cabdal de què tots els nostres judicis, per més lògics que siguin, el punt referencial més sublim és ser conscient de la presència de Déu en tot allò que respira. La importància doncs de participar de la dimensió transcendent i espiritual, perquè veiem que és Bo i aquesta bonesa és la que ens permet copsar la bellesa que, sovint l’ocultem amb la brutícia dels nostres actes, allunyant-nos del veritable sentit de la vida.

El Dr. Josep M. Mallarach, entre molts altres aspectes, parlà sobre la “Pregària per la Creació”, com ja des del 1988 se celebrà el Congrés ecològic interreligiós celebrat a l'illa de Patmos, en el 1900 aniversari del Llibre de l’Apocalipsi i com, des d’aleshores el 1989 el Patriarca Demetri de Constantinoble establí la celebració anual del “Dia de pregària per la creació”. El 1991 el Patriarca Bartomeu I, la reforça i emet declaracions anuals, encícliques impulsant diverses iniciatives. El 2016 el Papa Francesc adopta la pràctica ortodoxa del “Dia de pregària per la Creació”, l’any següent de promulgar Laudato si'. A més va parlar dels valors culturals i espirituals dels espais naturals protegits, donant una bona mostra de monestirs de tradició ortodoxa.

Laia Llongueras parlà del Monestir de Mas Solan (França), que es troba sota el Patriarcat de Constantinoble, com un dels monestirs que treballen per la biodiversitat i sosteniment de la natura que els envolta. Un dels missatges transmesos varen ser amb les paraules de la higúmena (abadessa) Hypandia que digué: “El nostre camí s’inscriu en una recerca espiritual on la Creació, do de Déu, per la subsistència i la contemplació dels homes, és respectada i protegida per esdevenir una veritable ofrena litúrgica”.

El Dr. Antoni Matabosch, en la seva exposició ens parlà de l'Ecologia Integral. Ecojusticia. “L’ecologia integral es basa en el reconeixement de la ”relacionalitat” com una categoria humana fonamental. Això significa que ens despleguem com a éssers humans sobre la base de les nostres relacions amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb la societat en general, amb la natura/medi ambient i amb Déu i es desplega a quatre nivells: Interrelació entre tot el creat; entre ecologia i justícia, relació entre amor a la natura i amor al proïsme i els drets de les generacions futures”.

Al final, en els precs i preguntes intervingué, entre d’altres, el Rev. P. Nicolas Cernocrak, rector emèrit de l’Institut Ortodox de Teologia “Saint Serge de Paris”. Estava convidat a participar en la cloenda del 50 Aniversari de l’Església Ortodoxa de Barcelona, de la que ell va ser testimoni dels seus inicis.

Tot desitjant que la Jornada fos un testimoni ple de respecte i amor per tota la Creació, no podem més que sentir-nos molt petits i deutors, davant la grandesa de Déu quan veié que tot el que havia creat era Bo.