Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El nou de novembre, al calendari bizantí es commemora un sant molt estimat pels ortodoxos i, molt especialment, pels grecs. Es tracta de sant Nectari d'Egina (1846 - 1920) que va ser canonitzat l'any 1961 pel Patriarcat de Constantinoble.

L'any 1908 es va retirar al Monestir de la Santíssima Trinitat d'Egina, on va viure com a monjo i pare espiritual la resta de la seva vida. Va escriure, va publicar, va predicar i va escoltar confessions d'aquells que venien de prop i de lluny per beneficiar-se de la seva guia espiritual. Sant Nectari va morir la tarda del 9 de novembre de 1920 als setanta-quatre anys i després d'haver estat hospitalitzat a causa d’un càncer. El seu cos va ser enterrat al Monestir de la Santíssima Trinitat on, una multitud de devots provinents de Grècia, Egipte i d'arreu del món, venien per pregar a la seva tomba.

L'illa d'Egina és una de les Illes Saròniques que es troba al mig del golf Sarònic a una desena de quilòmetres del Peloponès i a una vintena de quilòmetres del sud-oest del Pireu.

En celebrar la memòria d'aquest sant no podem oblidar tant aquí com a casa nostra, a l'església de Barcelona, el que va succeir. Un esdeveniment de ja fa anys que marcaria de manera indeleble als qui ho van viure de prop. Un fet que està relacionat amb el Sant del qual estem parlant i que està present en la memòria del poble.

Una persona jove va emmalaltir sobtadament i va haver de ser ingressada d'urgències. En principi, els metges no varen poder diagnosticar d'on venia la infecció que patia. Davant del seu estat molt greu va ser portada al quiròfan i, sense saber què passava, van obrir-la per poder fer-li un cultiu i esperar el resultat.

Aquesta persona era molt creient i a petició de la família van demanar la presència d'un sacerdot perquè pogués assistir-la. Ell portava l'oli procedent d'Egina. Aquest oli crema nit i dia en la llàntia del sepulcre del sant i les monges del monestir l'omplen en unes ampolletes que es distribueixen als peregrins que així ho demanen. Una d'aquestes ampolletes amb oli havia sigut portada a Barcelona i, en aquell moment, s'administrà al malalt.

Al cap d'unes hores, aquesta persona millorà sensiblement i, malgrat que el resultat del diagnòstic encara no se sabia, ella va ser guarida per sorpresa de tots.

Aquesta persona més tard aniria en peregrinació a l'illa d'Egina a visitar la tomba del sant. Després, amb l'ajut d'un iconògraf vingut del Mot Athos, "escriuria" la icona de sant Nectari. Una ofrena d'agraïment que ella senti com un miracle i que, fins al dia d'avui, es troba al temple de l'església per a la veneració de tothom.

Aquest relat pertany a l'experiència interna viscuda i en què, sense dubte, la fe hi té molt a veure. Aquesta persona ja fa temps que va abraçar la vida monàstica.

Per finalitzar triem unes paraules adreçades pel mateix sant Nectari: "Busca Déu cada dia, però busca'l en el teu cor, no a l'exterior. I, quan el trobis, ten-lo amb temor i tremolor, com els querubins i els serafins... Mentrestant, per trobar Déu, esdevé humil com la pols davant del Senyor, perquè no el complauen els orgullosos, mentre que visita els qui són humils de cor. Heus ací per què Ell digué: ‘Aquell que em complau és aquell que és dolç i humil de cor’".