Impulsat pel Consell Evangèlic de Catalunya s’ha presentat al lideratge de les Esglésies el Programa d’Activitats de l’any temàtic de la Reforma Protestant.

El Programa d’Activitats, un cop va ser acceptat i recolzat pel Plenari del Consell Evangèlic i pel seu Secretariat, va ser presentat a l’Assemblea General per a la seva aprovació.

Amb el vistiplau de tots els òrgans de direcció de la Comunitat Protestant de Catalunya s’ha aprovat un Programa d’Activitat en tres eixos: l’Eix Institucional, l’Eix Divulgatiu i l’Eix Mediàtic.

 

El Consell Evangèlic de Catalunya ha celebrat la seva darrera assemblea anual. En aquesta assembla s’han celebrat les eleccions corresponents que obren el Desè Cicle Administratiu des de que es va fundar l’any 1981. Cada Cicle Administratiu és un període de quatre anys i comença en l’elecció en la que es vota el Secretari o Secretaria General.   

El Plenari del Consell Evangèlic de Catalunya s’elegeix en dos trams i en cadascuna de les eleccions es renova o es confirma a la meitat dels seus components.

Naixement anunciat

 

Hi ha anunciat un naixement pel 31 d’0ctubre de l’any 2017.

És el naixement d’un nadó amb molta història.

És el naixement de la Reforma Protestant.

Una història coneguda arreu i desconeguda entre nosaltres.

Però aquesta situació està canviant.

Cada dia són més els qui s’interessen per aquesta història.

Cada dia hi ha més gent que pensa que no pot continuar ignorant aquesta història perquè és part d’una història que li han amagat.

Una història amagada és sempre una història per descobrir.

 

 

Ara, que ja fa uns dies que hem celebrat el Nadal, és un moment oportú per aportar una reflexió.

El dia de Nadal no sempre ha estat una festa cristiana. Tothom ho sap. Com també tothom sap que no sempre ha estat festiu i celebrat. Amb tot, des de fa ja molts segles el Nadal és, en el nostre entorn geopolític, dia festiu per commemorar el naixement de Jesús.

 

 

El Tribunal Suprem (TS) de Justícia ha rebutjat el recurs interposat per la FEREDE (la Federació d’Esglésies Protestants) on es demanava el dret de poder destinar voluntàriament el 0’7% dels nostres impostos a l’Església Evangèlica tal i com actualment es fa amb l’Església Catòlica o amb les Entitats del Tercer Sector Social.

 

 

El Tribunal Suprem (TS) de Justícia ha rebutjat el recurs interposat per la FEREDE (la Federació d’Esglésies Protestants) on es demanava el dret de poder destinar voluntàriament el 0’7% dels nostres impostos a l’Església Evangèlica tal i com actualment es fa amb l’Església Catòlica o amb les Entitats del Tercer Sector Social.

 

 

Poc es pensava Martí Luter, monjo agustí, quan, el 31 d’octubre de l’any 1517, va clavar les seves, avui famoses, 95 Tesis, redactades inicialment en llatí, a la porta de l’Església del Castell de Wittenberg, Alemanya, que la  iniciativa tingués el ressò i la repercussió que ha tingut.

L’origen: Aquell mateix dia havia enviat una primera carta a l’Arquebisbe de Magúncia i una segona carta al Bisbe de Magdeburg en les que exposava el seu malestar contra els arguments que utilitzava Johann Tetzel en el seus sermons per afavorir la venda d’indulgències.

 

 

 

La Reforma Protestant va canviar l’Espiritualitat de l’Església i va transformar la societat de l’època amb un impacte que ha arribat fins els nostres dies. Sobre els pilars teològics de: només Jesús, només la Bíblia, només la Gràcia de Déu i només la fe es va començar a construir la transició de l’edat mitjana fins a l’actual postmodernitat.

 

 

Les darreres estadístiques diuen que a l’Estat Espanyol hi ha tretze milions de pobres, dels quals tres milions en extrema pobresa. També diuen que un de cada cinc catalans viu en situació de pobresa. 

Si comparem aquestes estadístiques amb les de l’any passat la situació no ha canviat gaire. Els pobres segueixen sent pobres i els més pobres segueixen sent més pobres.

La pregunta que ens hem de formular davant d’aquesta dramàtica situació és contundent: i la resta de la societat on som?

Al costat de qui estem?

 

El 31 d’0ctubre de l’any 1517 Martí Luter va clavar a la porta de l’Església de la ciutat de Wittenberg, Alemanya, un document amb 95 tesis o propostes per obrir un debat acadèmic sobre la venda d’indulgències en el seu país.

Luter considerava que l’enviat papal Johann Tetzel utilitzava males arts en els seus sermons per aconseguir vendre indulgències.

A aquesta postura inicial hi va seguir el fet que diverses doctrines, com pot ser la infal·libilitat del Papa o la infal·libilitat del Concili, fossin qüestionades.