RAMON BASSAS –CR | La presó de Lleida deu ser la més cantada de Catalunya gràcies a una antiga cançó tradicional catalana que porta aquest nom. Al seu dia la van recuperar Josep M. Espinàs, Joan Manuel Serrat o Marina Rossell en diverses versions.
RAMON BASSAS –CR | “Durant molts anys a casa meva els meus tres fills van haver-se d’esperar a l’hora de dinar per obrir els regals de Reis”, em diu rient l’Enric Roig, un arquitecte de Tortosa que va ser regidor onze anys, els tres últims governant a l’àrea de Cultura.
RAMON BASSAS –CR | Joan Magí (Tarragona, 1935) és tota una institució, sobretot relacionada amb els estudis bíblics a Catalunya, amb una àmplia trajectòria docent i investigadora que ara no tenim temps de destacar.
RAMON BASSAS –CR | “Aquest primer de setembre m'he jubilat, però només de la feina”, diu el mestre, periodista, activista cívic a Lleida i fins fa ben poc, doncs, responsable de la Junta Arbitral de Consum a Lleida. En Jordi Curcó, però, encara té temps de presidir l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, que és l’encarregada de la gestió de la Capella del Peu del Romeu, la protagonista d’avui del cicle “En capella”.
RAMON BASSAS - CR | “Si, enmig del silenci, sents soroll com de carros del Marcadona, tranquil: són els skaters que tenim just darrere la paret de la capella, que hi tenen el seu lloc predilecte per fer-hi uns salts espectaculars”, m’avisa Juan Ramón La Parra Martínez, teòleg, químic, vicari a la parròquia sant Josep Oriol —”aviat em traslladen a Santa Maria del Mar”, m’informa—, professor de teologia a l’Ateneu Universitari Sant Pacià i consiliari a Blanquerna (de la Universitat Ramon Llull).
RAMON BASSAS –CR | “L’any passat, uns representants de la comunitat islàmica van trucar a l’ajuntament i van demanar un lloc per pregar a l’Hospital de Mataró. Si els catòlics tenen un lloc per resar —deien— els musulmans també hi tenim dret". I tal dit tal fet. "Ara, on abans hi havia només la capella és un espai partit per una cortina.
RAMON BASSAS –CR | "Vols que et digui per què ho faig tot això? Perquè sóc un jubilat que té temps” resumeix en Joan Antoni Baron, exalcalde de Mataró, mestre jubilat que passa força temps l’any a Tírvia, al Pallars Sobirà, poble d’origen del seu sogre, amb la seva dona, la Joana d’Arc Castellà, també mestra jubilada, que avui ens atenen per participar a la sèria d’articles 'En capella'. Tot plegat és un joc de complicitats.
