Vés al contingut

Un any més en disposem a celebrar la Jornada Mundial de la Pau (1 de gener). L’Església, malgrat sigui poc escoltada, no es cansa a convidar al món a iniciar l’any amb la pregària, la reflexió i el compromís col·lectiu en favor de la pau.

És sabut que, amb motiu d’aquesta jornada, el Papa adreça a la humanitat un Missatge que vol contribuir a aquest propòsit. Francesc l'ha titulat enguany “Intel·ligència artificial i pau”. (La Conferència episcopal Tarraconense publica puntualment la versió en català).

Són ja 57 els Missatges publicats, des que Pau VI instituí aquesta jornada l’any 1967. Configuren una rica i àmplia doctrina, que reflexiona en profunditat des de la fe cristiana sobre el fonament de la pau, les seves múltiples dimensions, les amenaces que pateix i el reptes que planteja la seva construcció, convidant i animant al compromís personal i comunitari. Farien bé totes les institucions i comunitats cristianes de conèixer, meditar i divulgar aquest patrimoni doctrinal, com una poderosa eina de transformació al servei del desenvolupament humà.

Enguany Francesc, com apunta el títol, reflexiona sobre els desafiaments i els riscos que presenta el desenvolupament tecnològic contemporani, amb atenció especial a la intel·ligència artificial.

Aquest és un tema evidentment d’enorme transcendència. Francesc ja l'ha tractat en profunditat en la seva important carta Laudato si’ (2015) i també en la recent Laudate Deum (2023). Continua així i aprofundeix la reflexió que van fer el seus predecessors, particularment Benet XVI al capítol VI de Caritas in Veritate (2009). I és que el progrés tecnològic és actualment un dels fenòmens més importants que viu la humanitat, amb enormes implicacions en tots els àmbits, particularment per a la convivència i la pau, que ens obliguen a tots a un profund discerniment.

Francesc té una mirada profundament realista, i a la vegada esperançada sobre la tecnologia. Recollint les afirmacions del document Gaudium et Spes (1965) del Concili Vaticà II, el progrés tecnològic és una manifestació de la intel·ligència, amb la que Déu ha dotat a l’ésser humà, a fi de respondre al seu amor a través de la llibertat i el coneixement. Amb la ciència i la tècnica, els humans posen remei a molts patiments i guanyen la capacitat de fer de la terra un espai digne per a la vida humana, augmentar la llibertat, la fraternitat i la pau, cooperant així amb la creació.

Ara bé, per Francesc el progrés tecnològic planteja nombrosos interrogants i amenaces. La tecnologia no és mai “neutra”, ja que és el resultat de les influències i els valors socials i culturals de cada època. No és solament una qüestió, com s’acostuma a creure, d’un correcte ús o aplicació, sinó que la mateixa recerca científica, l’experimentació, la planificació, la comercialització i la distribució de les innovacions tècniques venen marcats i orientats sempre per decisions humanes i, per tant, tenen una dimensió ètica.

El problema és doncs que no podem presumir a priori que el desenvolupament tècnic aporti una contribució benèfica al futur de la humanitat. Aquest resultat positiu només és possible si des de l’inici del procés tecnològic s’actua de forma responsable i d’acord amb els valors humans fonamentals. Només serà possible si en la base del progrés tecnològic es col·loca la dignitat i la fraternitat de la família humana. Així, el gran perill és l’avenç del “paradigma tecnocràtic”, que alia l’economia amb la tecnologia, per maximitzar l’eficiència per sobre del bé comú. Una mentalitat que vol superar tot límit i controlar-ho tot, caient en una “dictadura tecnològica”, que acumula el poder en mans d’uns pocs, promou les desigualtats i posa en risc la convivència.

Aquest repte reclama una formació de tothom en responsabilitat, així com l’educació i la promoció del pensament crític. Reclama també la creació d’organismes encarregats d’examinar les qüestions ètiques emergents i de tutelar els drets de les persones que usen o són influïts per la tecnologia.

En aquest sentit, el Papa reflexiona particularment sobre la denominada “intel·ligència artificial” i el seus algoritmes. El Papa ens recorda que és una intel·ligència “fragmentària”, en el sentit que només pot reproduir alguns aspectes de la intel·ligència humana, Però sobretot, subratlla els seus perills en diversos àmbits (noves i poderoses formes de manipulació i control de les persones; decisions legals basades en dades però sense valors ètics; destrucció de llocs de treball i empobriment de molts;  armes autònomes letals sense supervisió humana....). Davant de tot això, demana un Tractat internacional vinculant que reguli el seu desenvolupament, no solament per prevenir les males pràctiques, sinó també per encoratjar-ne les millors, que estimulin les iniciatives personals i col·lectives.

En definitiva, Francesc fa una crida a la responsabilitat de tots, a fi que el progrés de la intel·ligència artificial contribueixi a la causa de la fraternitat humana i de la pau, com a fruit de relacions humanes basades en el reconeixement de cada persona i la seva dignitat inalienable. Tant de bo l’any 2024 ens ajudi avançar vers aquest horitzó.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.