Si parlem d’espais de culte en vies de trànsit podríem parlar de la mítica Església de Sant Joan Baptista a l’autopista del sol que va fer l’arquitecte Giovanni Michelucci a Campi Bisenzio (Itàlia, 1960) o, més recentment, l’església d’estètica “fórmula 1” del despatx Schneider+Schumacher a Wilnsdorf (Alemanya, 2009), però, ho sento, us parlaré de l’Església parroquial de la Mare de Déu de Montserrat, a la carretera d’Osca, a les afores de Lleida. L’edifici, com a tal, no guarda un gran interès arquitectònic i està envoltat del que és propi d’un “no-lloc de ponent”: al costat d’un centre de jardineria, una rotonda viària, una gasolinera i el concorregut i popular restaurant “open 24h”.
Però, com sol passar, més que les pedres (o els maons, en aquest cas), el que interessa són les “pedres vives”, les persones i, en aquest cas, l’empenta de Mn. Manel Mercadé que és, alhora, rector de la parròquia, consiliari del Col·legi Episcopal Mare de Déu de l’Acadèmia, director de l’IREL (Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida) i, per si no en tenia prou, responsable de la Pastoral Juvenil del Bisbat de Lleida. És potser aquesta confluència de serveis i relacions personals la que, a part de la confluència viària, possibilita que el que podria ser un desert esdevingui un “oasi de vivència cristiana sui genereis”.
Us imagineu que una celebració de Diumenge de Rams omple la carretera de fidels? O que un grup de joves de l’escola fa una activitat d’Aprenentage-Servei arreglant locals parroquials? O que una parròquia omple les seves parets dels treballs del batxillerat artístic i, fins i tot, elabora un mural devocional permanent per a l’església?... doncs tot això és el que ha aconseguit Mn. Manel amb el suport de la comunitat educativa de “L’Epis” (l’escola). Així ho vaig poder testificar aquest passat Diumenge de Rams i també a través de les indicacions que m’ha facilitat Mn. Manel, on hi ha aquesta entrada a les xarxes socials del 22 de març on explica què ha estat el “Projecte Montserrat”:
«Un grup d’alumnes del Col·legi Episcopal han dedicat part d’aquest trimestre a un projecte de voluntariat anomenat ‘El Projecte Montserrat’. Aquest projecte té diferents àmbits: el científic, el tecnològic, el social i l'artístic. Dins d'aquests àmbits, han portat a terme diferents activitats a la parròquia durant els darrers tres dies. Entre altres tasques, s’han dedicat a la neteja de l'entorn de l’església, a la reparació de les portes de fusta, i a pintar un mural de la Mare de Déu de Montserrat de sis metres quadrats per a una capella interior. El projecte, va finalitzar ahir amb un dinar de germanor.»
Venint amb el ressò, de feia uns dies, del “Congreso La Iglesia en la Educación”, que va tenir lloc a Madrid el dissabte 24 de febrer, aquesta experiència fa pensar força. D’entrada, un es pregunta perquè aquesta (i tantes iniciatives) no són més conegudes i re-conegudes. Hauria pogut ser ben present en el panel de “Parroquia – Familia – Escuela" però, com sol passar, hi ha infinitat de bones pràctiques silents (que no “anònimes”) que resten pendents de ser comunicades com a bona notícia. Per altra banda, també posa de relleu la importància de l’acompanyament desacomplexat i explícitament pastoral a l’escola com una eina d’experiències significatives en l’aprenentatge; és a dir, una visió de la presència evangèlica a l’escola, que suma i esperona l’activitat docent. Finalment, destacar com l’acció educativa pot ser també un element de generació de nou patrimoni sacre amb sentit que pot ser acollit en l’espai de celebració de la comunitat cristiana local, encara que calgui agafar el cotxe o caminar una bona estona.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.