AÏDA JIMÉNEZ Les societats modernes occidentals, presents en els discursos propis de la postmodernitat, promouen i practiquen diverses formes d’espiritualitat, manifestes en llenguatges diferents; totes legítimes. Els joves celebrem que en la societat accelerada que ens ha tocat viure, caracteritzada més que mai per allaus informatives -no totes verídiques ni contrastades com és sabut- i per una sobreestimulació digital, la població pugui trobar espais de pausa i refugi on potenciar l’esperit crític social. Que de feina social en tenim molta! Un exemple paradigmàtic d’aquest oasi són les entitats de lleure educatiu, les colònies, els casals i els campaments.
De totes les expressions que treballen la dimensió transcendent de la persona, que poden estendre’s des de la meditació fins a la psicoteràpia, la forma que potser no està tant a l’ordre del dia és la interpretació vinculada a la transformació social que es desprèn de textos religiosos, com ho és l’Evangeli per al cristianisme.
A més, sovint, els discursos vinculats al canvi social s’han abanderat per part de col·lectius identificats més aviat com a ateus que centren la reivindicació en la crítica als desencerts de la institució eclesiàstica. I nosaltres, els joves, agraïm profundament la comprensió amb la nostra secularització generalitzada, alhora que hi ha qui camina d’esquena a una mirada constructiva respecte al llegat literari i significatiu de la Bíblia.
A la Fundació Pere Tarrés tenim l’oportunitat de trobar-nos en un espai mensual en el qual interpretem l’Evangeli de Marc amb una mirada que s’articula en dos vessants: per una banda, analitzem les accions que Jesús va dur a terme -sovint a contracorrent- segons l’evangelista, i ens adonem que totes elles tenen una intencionalitat que, narrada amb major o menor solvència comunicativa, contribueix directament a la transformació, no només social, sinó personal. Perquè les professions de l’àmbit social com l’Educació Social, el Treball Social i la Integració Social, enteses com a disciplines, saben que tan important és fer passes per millorar les estructures socials, com l’acompanyament humà i emocional a qui més ho necessita. Certament, hi ha dimarts que anem a dormir amb el missatge mental que Jesús dedicava la seva vocació a l’àmbit social i a la transformació de les persones que coneixia, mitjançant propostes d’obertura.
Així doncs, els monitors, monitores, exmonitors i exmonitores dels centres i clubs d’esplai del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés ens trobem mensualment per pregar a l’estil de la comunitat francesa de Taizé que darrerament hem visitat i analitzem textos que sota una aparença antiga tenen una vigència sorprenent. Podríem dir: una de les parts profitoses de la proposta religiosa. I a això, nosaltres, n’hi diem Punt de Connexió.
Al seu torn, els treballadors i treballadores de la Fundació Pere Tarrés tenim l’oportunitat de trobar-nos, independentment del departament, secció i àrea en la qual treballem, en l’espai SERxFER. Així mateix, trimestralment llegim un text (de temàtica diversa, no necessàriament bíblica) i compartim les nostres inquietuds vitals. A més de ser un moment transformador -perquè aprenem molt escoltant els companys i companyes del projecte fundacional-, és bonic.
Alabem doncs tota aproximació que ens permeti obrir els ulls respecte als aspectes vitals en els quals encara no hem tingut l’oportunitat de fixar-nos-hi. Es tracta d’aprendre i compartir, com Jesús vivia amb la seva família, amb els seus deixebles i amb les comunitats que va interactuar.
Aïda Jiménez Torregrosa
Departament de Comunicació de la Fundació Pere Tarrés
Coordinadora de la revista ‘Estris’ (2022-2023) al Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.