Ja em perdonaran que els parli d’una benedicció de Rams en concret. És a la que he anat aquest any i segur que n’hi ha d’altres que mereixen un comentari. Sobretot totes aquelles que en un dia que l’Església surt al carrer volen que sigui de la manera més festiva, atractiva i significativa pel seu poble o barri.
Aquest seria el cas del processó de Rams de l’agrupació parroquial Sant Eugeni I, Papa, i del Pilar, a l'Esquerra de l’Eixample de Barcelona. Si no n’han tingut ocasió, s’ha de veure. Primer per creure la quantitat de gent que hi va i la que segueix la processó fins a l’interior de l’Església, on no hi ha la desconnexió habitual entre la benedicció de palmes i palmons i la missa. Després, per fer-se càrrec que tota la gent que hi ha implicada.
D’entrada el grup del armats de la Palma d’Ebre, amb cornetes i tambors, que són els que fan més soroll. Com en altres llocs, Jesús passeja dalt d’una mula, acompanyat de dotze apòstols. Però a més, enmig dels nens, les famílies i els responsables de la catequesi que desfilen vestits d’hebreus aclamant Jesús amb llorers i branques d’olivera. Darrera dels capellans celebrants, la banda de música tanca la comitiva. Tot això, creuant diversos carrers de l’Eixample, de la parròquia de Sant Eugeni a la del Pilar. I, també, durant la benedicció hi ha un grup d’animació de cants de la parròquia. I diuen que de cara a l’any vinent pensen en ampliar la comitiva.
El més cridaner és quan tot el seguici no s’atura les portes de l’Església sinó que entra al temple on la gent ja els espera per iniciar la missa. Els armats acaben al voltant de l’altar i els qui han de capturar Jesús se sumen al reconeixement que Diumenge de Rams fa el poble al Messies.
Però sobretot què es pot veure? Doncs una església plena. Segur que hi haurà qui discutirà les formes i potser que algun liturgista entri en col·lapse. I també és cert que cal tenir un cert esperit “faller” com el que tenen els rectors d’aquesta agrupació de parròquies, Àngel Jesús Navarro i Saturnino Rodríguez, conegut com mossèn Nino. Per exemple, no a totes les parròquies se’ls acudeix enviar per Nadal un pernil al Papa i després el passa que el mateix Francesc els truca per agrair-los el detall.
Però quina és la certesa? Que en un temps que la gent no busca discursos sinó emocions, celebracions com aquestes arriben al cor, com moltes altres expressions populars de Setmana Santa. És precisament el que demanava el bisbe auxiliar David Abadias, que aquest any ha presidit la celebració. Que la Setmana Santa entrés en el cor. També ha estat interessant que el bisbe, amb un estil gaudinià, ha predicat quan estava al carrer, i a la missa ha deixat que només parlés l’Evangeli.
I, per remarcar, un detall no menor en els temps que corren de bilingüisme eclesial. Tota la celebració en català, però amb la intel·ligència pastoral d’incorporar cants que segurament acosten la celebració als catòlics que provenen d’altres latituds hispàniques.
Fa quinze anys que es va posar en marxa aquesta processó i a la xarxa es pot veure l’interès que ha despertat alguna vegada en mitjans de comunicació. Potser seria bo promoure i agrupar experiències com aquestes que visibilitzen esglésies plenes i amb creativitat i flexibilitat pastoral.
Bona Setmana Santa.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.