Vés al contingut
Catalunya Religió dt. 19/04/2022

(CR) Els països europeus han d’enviar armament a Ucraïna per acabar amb el conflicte? Hi ha alternatives a la violència? Què hi diu el magisteri de l’Església? La guerra genera molts interrogants. I des de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià de l’Institut Químic de Sarrià n’han volgut parlar. 

► Podeu recuperar aquí la conversa sobre la La guerra a Ucraïna i la legitimitat de la violència entre els professors Xavier Casanovas i Oriol Quintana. És el nou podcast d’‘Indefugibles’, que compta amb la col·laboració de Catalunya Religió. 

Davant d’un atac violent, sovint es parla de dues possibles respostes: la reacció o la submissió. Però Casanovas apunta també la via de “la noviolència activa”. Una opció que proposa alguna mena “d’acció creativa i estratègica que permeti trencar l’espiral de violència”. Parla d’un “sacrifici” que faci a l’altre “reaccionar”. La resposta no violenta pot ser una manera de “despertar la humanitat que pugui quedar en l’enemic”. Casanovas ho exemplifica amb el boicot econòmic dels països europeus a Rússia. Una opció que “ens porta problemes amb la inflació econòmica”, però que “pot intentar aturar l’espiral de violència”. “S’espera que els ciutadans russos es rebel·lin contra Putin”, hi afegeix.

Tant Casanovas com Quintana coincideixen amb què aquesta “resposta no violenta” no es pot exigir als altres. “Només la pots exigir de tu mateix”, diuen. I és que, per a Quintana, en aquest argumentari de la no-violència hi ha un punt de “superioritat moral”. “Quan tu poses l’altra galta, estàs dient: sóc millor que tu”, diu.

En el podcast, Quintana fa referència a l’escriptor i periodista George Orwell –a qui va dedicar un estudi premiat per la Fundació Joan Maragall –per parlar de l’ús de la no-violència. Per a l’autor, només es podia practicar en dues circumstàncies: si l’enfrontament era amb una potència que permetia que les accions no violentes fossin conegudes per la resta del món; o si darrera de l’acció hi havia una creença religiosa molt clara que defensés la vida després de la mort. Així, Oriol Quintana assegura que no es pot demanar als ucraïnesos que es posin davant de les tropes russes sense armes. “En aquesta situació és legítim defensar-se”, conclou. 

Pacifisme i guerra justa

La idea contrasta amb la tradició cristiana perquè, tal com explica Quintana, l’evangeli parla de “pacifisme”. Tot i això, ell explica que el pensament social cristià i la doctrina social de l’església sí que conceben el terme “guerra justa”. També afirma que aquests corrents veuen legítim l’ús de la violència “si mantenen unes condicions”. 

Sobre aquest argument, Quintana recorda el pensament d’Orwell que defensava una guerra que no deshumanitzi ni difami l’enemic. D’alguna manera és un pacte entre dos bàndols que “es presten a aquest joc”. Per a Orwell, “la guerra és una manera de continuar la política”.

Un pensament contrari al “no a la guerra” que s’ha sentit en les darreres setmanes arran del conflicte bèl·lic. Un eslògan que “podem dir molt fàcilment perquè nosaltres no hi anem a la guerra”, diu Xavier Casanova. Subratlla que, en la situació actual, és diferent el “no a la guerra” d’un ciutadà rus, respecte el d’un soldat ucraïnès o d’una persona que viu a Catalunya. 

El programa ha estat una edició especial que ha comptat amb la presència d’estudiants de l’IQS en directe durant el seu enregistrament. En la jornada de l’estudiant que celebra la institució, els professors han convidat a l’estudi als seus alumnes per escoltar els seus debats i a participar-ne. 

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.