El pare Seraphim de l’església ortodoxa russa: “No podem reproduir la guerra aquí”

(Lucía Montobbio –CR) La parròquia de l’Anunciació de Vallcarca, església ortodoxa russa que segueix el patriarcat de Moscou, lamenta amb gran dolor els esdeveniments a Ucraïna. L’hegumen –el superior d'una comunitat monàstica a l'orient cristià– Seraphim (Pavlov), demana als seus feligresos que barregen diferents nacionalitats que mantinguin la serenitat, i que preguin per un ràpid final de la guerra, fent una crida a totes les parts en el conflicte a la pau.

"Com puc explicar aquesta guerra si no té sentit?". En aquesta entrevista, Seraphim explica com es viu el conflicte en una parròquia amb persones de nacionalitat ucraïnesa, russa i bielorussa. Una situació complicada, però que porten bé perquè, com diu, tothom està "en contra la guerra". "Insisteixo en el fet que hem de deixar lluny la batalla de poder que tenen els nostres polítics", diu. Assegura que, lluny de la guerra, cal "donar exemple i pregar junts per la pau". També parla dels altres representants de l'església ortodoxa aquí i de la relació amb amics i familiars.

Com s’està vivint la notícia d’aquesta guerra a la seva parròquia?

Estem molt preocupats. La nostra església, encara que porti per nom església ortodoxa russa, i encara que jo mateix sigui rus, acull més d’una nacionalitat. És a dir que a les nostres celebracions es barregen ucraïnesos, russos, moldaus i bielorussos... A les pregàries que fem plegats, veig tots els feligresos tristos. Molts ploren.

Quin missatge els dona?

Els dic que sobretot mantinguem la calma, que tots nosaltres estem contra la guerra. La guerra és un fracàs absolut per tothom. Significa destrucció de vides, d’habitatges, de feina, de famílies. No hi ha futur esperançador per ningú d’aquesta manera. És terra cremada. Per això desitjo que aquest conflicte s’acabi tan abans com sigui possible i que es resolgui amb la paraula i el diàleg.

Quin repte suposa tenir nacionalitats barrejades en les celebracions?

Els feligresos conviuen bé per ara. Així i tot, sempre torno al missatge de la importància de l’amor, de la pau, de l’esperança. I insisteixo en el fet que hem de deixar lluny la batalla de poder que tenen els nostres polítics. És clar que es fa difícil perquè cadascú té amics i familiars a diferents països. I hi ha un sentiment per la pàtria, i moltes emocions que en cadascú de nosaltres es barregen. El missatge que dono és que aquí estem a Barcelona, i que des d’aquí, lluny de la guerra, hem de donar exemple i pregar junts per la pau. Hem de ser exemple de restauració de diàleg. No podem reproduir la guerra aquí.

Esteu fent alguna acció concreta per mantenir la pau?

Sí, cada dia organitzem pregàries específiques per demanar per la pau. I ara també ens estem organitzant per poder rebre refugiats, i assistir-los en allò que se’ns demani, en el moment que això es produeixi. Amb roba, menjar, habitatge... Sobretot fem oració i més oració. És una de les poques coses que es poden fer per mantenir viva la fe i l’esperança davant conflictes bèl·lics com aquest. No podem posicionar-nos, ni tampoc podem enfrontar-nos amb els nostres polítics.

Com es troben els seus amics i familiars?

El meu cas és complex. Soc d’origen rus, però he aconseguit la nacionalitat espanyola. Tinc família que és russa, i tinc família que és ucraïnesa. Soc de tres països. Estic amoïnat per ells, la situació és cruenta. Per a mi som el mateix poble, per molt que ens posin fronteres, estem a pocs quilòmetres de distància els uns dels altres, i ara ens diuen tu ets ucraïnès, tu ets rus, aquí tens la frontera i se suposa que no ens podem entendre i hem d’estar barallats. Però som un mateix poble. L’inici de la guerra em va sorprendre conduint. Acabava de visitar amics i familiars a Rússia. I de sobte, sento la notícia que Rússia havia entrat a Ucraïna. Estava a l’AP-7, de camí a Tarragona, vaig haver d’aturar el cotxe i pensar en què havia de fer, què diria als feligresos. Com explicar aquesta guerra si no té sentit? Mai he entès la política, i així encara menys. Només puc demanar paciència, amor, i pregària en contra de la bogeria i l’agressivitat.

Què pensen altres representants de l’església ortodoxa aquí?

Som 4 sacerdots a Barcelona, hi ha Vasily Stopuriak i George Pinko que són de Ucraïna, Andrey Chernov que és de Bielorússia, i jo que soc rus. Hi ha molt bona comunicació i coordinació entre nosaltres. Tots 4 estem unànimement contra la guerra. Hem de pregar fortament per la pau a Ucraïna, i també per la pau mundial, perquè aquesta guerra ho mourà tot. Us ho demano també a vosaltres, a tot l’equip de redacció del teu diari i a tots els lectors del vostre diari, i als periodistes, que amb les seves paraules contribueixin més a la pau que a la guerra. Pregueu per la pau.