Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor/Roger Vilaclara –CR) Segons l’ACNUR ja són 4,6 milions els refugiats ucraïnesos que han fugit a d’altres països des que va esclatar la guerra el 24 de febrer. A Catalunya moltes comunitats religioses s’han mobilitzat per fer possible una primera resposta. És el cas del monestir de Poblet que, des de fa quatre setmanes, acull una vintena de persones, la majoria dones i infants. L’acollida és un principi bàsic en la regla de sant Benet i des d’aquesta experiència felicitem la Pasqua als lectors de Catalunya Religió.

La Juliya és una de les mares que van sortir amb autocar des de la frontera de Polònia, gràcies a l’ONG Coopera, i que ara viuen a tocar del monestir. Descriu que al seu país “cada dia hi ha més i més angoixa”. Ha arribat amb els fills de la ciutat de Khàrkiv, a l’est d’Ucraïna. Se sent més còmode parlant en rus. I és així com ens ha relatat el que ha viscut. Van passar deu dies amb un rosegó de pa, tancats en un soterrani, mentre queien les bombes. Ara viu pendent del marit i els pares, que no han pogut fugir.

“Vam procurar en tot moment que se sentissin com a casa, explica en aquest vídeo l’abat de Poblet, Octavi Vilà. Van rebre la petició urgent i de seguida van respondre amb cinc pisos que tenen destinats a les visites familiars dels monjos. Mentre gravem l’entrevista a l’abat, una nena circula amunt i avall en bicicleta. L’entorn els facilita seguretat i els regala estones de lleure. Però també els han garantit una bona connexió a internet, per no perdre el fil amb els amics i familiars.

Reconfortades, a la vora d’un monestir

La Fundació Educat va coordinar la posta a punt dels espais. I ara són un petit grup de voluntàries, de Vimbodí i l’Espluga de Francolí, qui acompanyen les famílies en el seu dia a dia. Com Cesca Morgades i Carme Pàmies. Descriuen la por amb què van arribar els refugiats el primer dia i com a poc a poc han anat guanyant confiança. Els més petits ja fa uns dies que van a escola i a partir de dimarts ho faran els grans. Els diuen “aquí és com si arribéssim al cel, perquè hem sortit de l’infern”, apunta Pàmies.

Diu que se senten reconfortades de “tenir Déu a prop”. El monjo cistercenc també assenyala la seva religiositat: participen dels oficis, van a vespres i li van demanar que beneís els pisos. Amb tot, viuen aquest temps com un trànsit. En arribar van demanar-los quina era la seva intenció. I tots van respondre que volien tornar a casa de seguida que s’acabi la guerra. No saben quan arribarà aquest moment.

En context de guerra a Europa, i després d’un temps de pandèmia “que ha sigut desconcertant per a tots”, l’abat de Poblet reflexiona sobre el sentit de la festa més important dels cristians: “La Pasqua ha de ser un temps d’esperança”. I demana “que entre tots siguem capaços de construir un món en pau, no només a Europa, sinó a la resta del món”.