Vés al contingut

notícies relacionades

És legítima la resposta armada davant la invasió d’Ucraïna?

(CR) Els països europeus han d’enviar armament a Ucraïna per acabar amb el conflicte? Hi ha alternatives a la violència? Què hi diu el magisteri de l’Església? La guerra genera molts interrogants. I des de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià de l’Institut Químic de Sarrià n’han volgut parlar.

Justícia i Pau sobre Ucraïna: “Fermesa, mobilització pacífica i diàleg”

(CR) “Una guerra, amb independència de la seva intensitat, és una tragèdia, és un fracàs”. Així s’ha expressat el president de Justícia i Pau de Barcelona, Eudald Vendrell, aquest dijous al matí en relació als primers bombardejos perpetrats per Rússia a Ucraïna la matinada d’aquest dijous. La guerra, ha lamentat, “és la constatació que el món no rutlla i s’estan trencant principis absolutament imprescindibles per la convivència, pel benestar i pel bé comú per tota la humanitat”.

Justícia i Pau demana aturar l'activitat militar a Ucraïna

(CR) “La violència, la dissuasió des de les armes i la provocació en un conflicte mai no són la solució”. És una de les crides que ha fet la Comissió general de Justícia i Pau davant l'escalada del conflicte a Ucraïna que afecta als interessos entre la Unió Europea, els Estats Units i Rússia. En el comunicat recorden que “el diàleg i la negociació són els únics camins per a la recerca de la pau”.

El cristianisme que vol la pau a Irlanda del Nord

(Lucia Montobbio-CR [English version below]) Aquest abril ha fet 21 anys de la signatura del l’acord de Divendres Sant (Good Friday Agreement). Un acord que va marcar el final d’un conflicte de més de 30 anys entre unionistes i republicans a Irlanda del Nord. També s’ha conegut com un conflicte entre catòlics i protestants.

Capellans catalans demanen la implicació de l’Església espanyola per trobar “solucions justes”

(CR) Un grup d'uns 300 capellans i diaques catalans ha fet pública aquesta carta oberta adreçada als capellans i bisbes de tot Espanya sobre el moment polític que viu Catalunya. La carta explica que "les relacions mútues" entre comunitats no respon als "sentiments propis de germans en la fe" i demana "d’extremar-nos al màxim en les nostres actuacions, des de totes les parts implicades, per mantenir la serenor i fer viable una solució justa i acceptable per a tots".

panoràmica

Veure la fe