Justícia i Pau sobre Ucraïna: “Fermesa, mobilització pacífica i diàleg”

(CR) “Una guerra, amb independència de la seva intensitat, és una tragèdia, és un fracàs”. Així s’ha expressat el president de Justícia i Pau de Barcelona, Eudald Vendrell, aquest dijous al matí en relació als primers bombardejos perpetrats per Rússia a Ucraïna la matinada d’aquest dijous. La guerra, ha lamentat, “és la constatació que el món no rutlla i s’estan trencant principis absolutament imprescindibles per la convivència, pel benestar i pel bé comú per tota la humanitat”.

N’ha parlat en el podcast de La Rebotiga de Catalunya Religió. Vendrell ha lamentat amb tristor que s’hagi obert un nou conflicte armat a Europa i ha defensat que “cal molta fermesa, però no de tancs, sinó d’educació, conscienciació, mobilització pacífica i diàleg”. I malgrat l’escalada de la violència, el president de Justícia i Pau ha fet una crida a l’esperança: “Hem de tenir esperança, com diu el Papa i com deia l’Arcadi”.

En la conversa ha recuperat un pensament del seu predecessor, Arcadi Oliveres, que el 2005 deia que “una guerra és perversa sobretot per la preparació que requereix. Si hi ha un mecanisme que fa que diners, persones, investigació i transports estiguin al servei de la guerra es pot dir que les guerres es calculen i es preparen”.

Per a Vendrell l’anàlisi coincideix amb el conflicte Rússia-Ucraïna: “No és una cosa sobtada o imprevista, segur que hi ha persones, interessos, grups i cercles que ho estaven preparant i desitjant, i no han fet res per aturar-ho”. Una realitat que les entitats que promouen els drets humans i la cultura de la pau consideren inacceptable: “Són interessos terribles, que passen per sobre de les vides, dels drets, del benestar de la societat”.

La guerra a Ucraïna, “un fracàs col·lectiu”

El president de Justícia i Pau ha reconegut que la guerra a Ucraïna “és un fracàs col·lectiu: de la diplomàcia, dels polítics, de les societats i sobretot és un mal cop pels que creiem que la societat pot anar a millor”. I ha insistit en les conseqüències d’un conflicte armat: “La tragèdia que això ocasionarà és indescriptible”. “Una guerra és una destrucció i destruir des de qualsevol punt de vista no té explicació”, ha subratllat. “Ningú amb seny, cap dirigent polític no ho pot excusar ni defensar-ho”.

També ha descrit el dolor que ja estan generant aquests primers bombardejos, encara que siguin únicament una estratègia per fer pressió i en l’hipotètic cas que s’aturessin aviat: “Només això ha causat un dany, unes pors, gent que ha hagut de marxar de casa, gent que s’ha hagut d’amagar, gent que s’ha sentit trasbalsada en un país que s’intenta dividir amb regions i subregions”. En aquest sentit ha reconegut que “existeixen diferents sentiments de pertinença” dins del país i que “el manteniment de la convivència interna entre aquests pobles és difícil de recomposar”.

“No ens podem quedar aturats”

Pel que fa a la possible resposta cívica, política i de diplomàcia internacional, ha esmentat la necessitat de treballar, com fa Justícia i Pau, a favor del Tractat de No proliferació d’Armes Nuclear, com va demanar el Vaticà. Sense oblidar “l’escepticisme que implica a vegades haver signat tractats”, sí que ha reconegut que pot servir perquè “la gent prengui consciència que una guerra acaba destruint tantes coses”.

Vendrell ha insistit amb què “hem mantenir l’esperança”. Un horitzó que a curt termini implica aconseguir el diàleg imprescindible i que la violència “es pugui aturar i no vagi a més”. Lamenta que aquesta guerra sigui un instrument “per coaccionar” o treure rèdit posterior en alguna negociació. I ha reconegut que quan es posen “en venda i en marxa armaments, després són molt difícils de parar”.

En la conversa ha recordat el naixement de Justícia i Pau, “per indicació del papa Pau VI” després del seu “cèlebre discurs” a les Nacions Unides el 1967, amb el seu contundent “mai més la guerra”. L’entitat té com a punt de partida la Doctrina Social de l’Església i treballa a favor “d’un missatge de pau que ve de l’evangeli”.

I ha convidat a tothom a mobilitzar-se al carrer: “No ens podem quedar aturats; des de la societat, des de qualsevol racó de la societat hem de dir prou de guerres, prou dels que les busquen, prou dels que les promouen i se’n beneficien”. En aquest sentit ha aplaudit totes les iniciatives i convocatòries d’entitats religioses a favor de la pau: “S’han de fer, s’ha de sortir al carrer perquè és una manera de dir que la gent està cansada i que la gent hi està en contra”.

Protesta internacional

Però com es pot articular una protesta pacífica davant de tancs i avions que bombardegen el territori? Vendrell ha reflexionat sobre “quina resposta es pot donar des d’aquest missatge de pau”, fins i tot quan hi ha agressions sobre un estat sobirà, com en és el cas d’Ucraïna. Des de la cultura de pau, la millor resposta ha de ser, ha defensat, la protesta internacional. Una protesta “des de tots els llocs del món” per “pressionar líders i interessos”.

De Putin ha dit “que ara sembla que és la personificació del mal”. Però ha recordat que “és només una baula d’un engranatge i el que cal és desfer aquest engranatge”. Vendrell sap que algú en pot fer una lectura escèptica, dient que “l’Església ha de seguir dient això, però que així no es paren les coses”.

“Entrar en el joc de les armes és terrible”

Davant de la pregunta retòrica de què faria un jove en edat militar en aquest context, Vendrell ha insistit en la resposta pacífica: “Evidentment, no prendre les armes, agafar una arma, entrar en el joc de les armes és terrible; disposar d’una arma, la predisposició, la possibilitat de fer-la servir, de carregar-te gent, de matar, de crear víctimes, és l’últim que s’hauria de fer”.

La veritable solució passa per “crear una consciència mundial en què hi participi tothom, gent de tots els països i creences”, ha dit. I ha valorat especialment la riquesa de la diversitat: “En aquest cas i en d’altres la diferència religiosa està present darrera d’agressions, de missatges de prepotència, d’odi, és claríssim que hem de lluitar contra això”.

Estratègies que se sostenen “si hi ha molta gent”

I fer-ho, ha dit, des d’accions pacífiques: “Ho hem de lluitar amb la paraula, amb l’exemple, amb la mobilització, amb pressió als nostres governs, amb replantejaments d’instàncies que existeixen d’armes i de guerra, intentar reconvertir-les, si fos possible, en espais de mediació entre països”, ha dit sobre l’OTAN.

Des de la perspectiva i trajectòria de mobilització pacífica i de no-violència de Justícia i Pau, Vendrell ha dit que cal “sortir al carrer, animar la gent a fer una resistència, intentar acostar-se a les fronteres, amb el risc, efectivament, que les forces dels altres passin per damunt i et facin mal”. I ha assenyalat també que són estratègies que se sostenen “si hi ha molta, molta gent, i si s’aconsegueix que això es faci des d’altres llocs i a les zones del voltant”.

Vendrell ha reconegut que “els interessos són molt grans, dels Estats Units, de Rússia, de Xina”. I que no es pot oblidar que Europa “en èpoques de bonança hauria pogut fer un redisseny de les forces, les ajudes, la millora de relacions” i que “això desgraciadament també ha fracassat”.

En qualsevol cas, ha recordat que existeixen instruments de memòria i de sensibilització, com pot ser el cinema, que ajuden a combatre la indiferència i a prendre consciència: “El drama de la guerra, el dolor i la destrucció de la guerra, el fracàs de la societat en una guerra haurien de ser lliçons que, pedagògicament i ben explicades, haurien de ser instruments importantíssims per abandonar i posar fi a les guerres”.

► Recupereu aquí el Podcast de La Rebotiga n.37. Ucraïna i la cultura de la Pau