Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR/Fundació Joan Maragall) El barceloní Oriol Quintana, amb una obra sobre l'humanisme de George Orwell, ha estat guardonat amb el XXVI Premi Joan Maragall, que atorga la Fundació Joan Maragall (FJM) i que té una dotació de 6.000 euros. L'obra guanyadora, La condició  de l’home corrent: sobre l’humanisme de George Orwell, serà publicada a la col·lecció Cristianisme i Cultura de la FJM (Viena Edicions). El lliurament del premi ha tingut lloc aquest dilluns en l'acte d'inauguració del curs de la Fundació Joan Maragall, celebrat a l'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona.

"Totes les obres d'Orwell tracten del desig de justícia, veritat, bellesa i bé que tenen totes els homes. I amb personatges atrapats que busquen autenticitat", ha apuntat el guardonat. Oriol Quintana (Barcelona, 1974) és doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professor adjunt a la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià d’IQS (URL). En el moment de recollir el premi ha dedicat agraïments al doctor Albert Florensa, company de càtedra: "N'hi ha pocs com ell", ha dit.

Quintana, que s'ha refeit al premi com "un estímul", compta amb una llarga experiència en el món de l’ensenyament i és autor de llibres com Filosofía para una vida peor (2016) o Cent Preguntes Filosòfiques (2017), i de diversos articles especialitzats en la figura de George Orwell

El Premi Joan Maragall el convoca la FJM per a una obra d'assaig o d'investigació sobre cristianisme i cultura, entenent tots dos termes i la seva relació en el sentit més ampli -que inclou aspectes religiosos o interreligiosos, però també aspectes humanístics, ètics i polítics. El jurat del XXVI Premi Joan Maragall ha estat format per Pere Lluís Font, Narcís Comadira, Núria Iceta, Ramon Pla i Arxé, i David Jou, que n'ha estat el president. En anteriors edicions han rebut el guardó Jordi Pigem (2016), Salvador Bruna (2014), Carles Llinàs (2012), Josep Otón (2011) i Jaume Mensa (2010).

'La condició de l’home corrent: sobre l’humanisme de George Orwell'

"Hom pot detectar, en les totes obres de George Orwell (1903-1950), una pregunta latent i perfectament rellevant pels homes i dones del segle XXI: ¿Com pot l’home corrent donar sentit i valor a la seva vida, quan ja no li queda marge de maniobra? Els protagonistes de les novel·les orwellianes descobrien que, malgrat viure aparentment ben integrats en l’entorn social que els havia tocat viure, les condicions de la seva existència frustraven permanentment els seu desig fonamental de veritat, de justícia, de bellesa i d’autèntic reconeixement", explica Oriol Quintana en referència a l'obra guardonada

"Els intents de revolta contra aquestes condicions vitals fracassaven sense remei i, al final, aquests protagonistes havien d’aprendre a trobar la satisfacció d’aquestes altes aspiracions enmig dels condicionaments que les societats humanes sempre imposen sobre els seus membres, condicions sovint insuficients i deshumanitzadores", conclou.

L’autor va ser sempre un rebel, un contestatari en oposició permanent –Orwell va ser un precoç anti-colonialista, anti-capitalista, anti-feixista i anti-estalinista-, que denunciava la inèrcia i la insolidaritat de l’Anglaterra de la seva època -continua Quintana-". "Però l’humanisme que es pot destil·lar dels seus llibres s’adreça a les persones corrents, sense aquell tarannà rebel del l’autor, que vivim pacíficament integrades, com a mínim aparentment, en societats que no ens satisfan i que no sabem com canviar", hi afegeix Oriol Quintana.

"L’humanisme d’Orwell es construeix en oposició als diversos humanismes de la seva època. En primer lloc contra els humanismes col·lectivistes (nazisme i comunisme), que, al final, demanaven de l’individu una renúncia completa a la seva pròpia llibertat. Va denunciar també els perills de l’humanisme tecnològic, perquè va saber preveure el potencial deshumanitzador de la tecnologia, que avui constatem amb molt de desconcert. També va denunciar l’humanisme liberal, que resultava insuficient a l’hora d’acollir i integrar les persones caigudes en la desgràcia de la pobresa i d’altres estigmes socials. Orwell, finalment, va rebutjar tant el cristianisme tradicional com l’incipient humanisme cristià, que proposaven un ideal transcendent, que, per a l’autor, resultava alhora inabastable i innecessari per assolir una vida autènticament humana", conclou Quintana.