(CR) Pla d'emergència al Camerun. A les necessitats humanitàries d'aquest país del centre-oest africà, s'hi segueix sumant la violència de Boko Haram. Ho explicava aviat farà un any Miquel Àngel Pérez i aquesta vegada ho fa en la seva felicitació de Nadal. “Josep i Maria, amb el seu infant, tenen molt en comú amb els martiritzats pobladors de la regió de Makary i Blangoua”, afirma Pérez, que clou el text amb una pregària: “Tant de bo també allà arribin un dia els Mags d’Orient”.
En l'escrit –que podeu llegir al peu d'aquest article– també parla de com els camerunesos “viuen en primera persona kamikazes, controls, refugiats, pobresa, colera, malnutrició”. Miquel Àngel, rector de la parròquia de Sant Miquel-Singuerlín a Santa Coloma de Gramenet, presideix l'ONG Blangoua-Makary, que dóna suport a la regió de l'Extrem Nord d'aquest país.
Aquesta entitat diocesana ha fet públic el darrer informe de Fabio Mussi, el missioner laic que coordina l'ajuda sobre el terreny. Mussi detalla l'actual pla d'emergència que el país va activar el mes de gener i que tenia com a objectiu respondre davant la situació de desplaçats, inundacions, inseguretat alimentària, epidèmies i malnutrició.
Precisament fa una setmana l'Església de Sant Esteve de la Garriga acollia l'homenatge al missioner Jordi Mas, cinc anys després de la seva mort. Mas va viure i treballar a la regió de l'Extrem Nord del Camerun durant quasi cinquanta anys i, en certa manera, l'ONG Blangoua-Makary vol garantir la continuïtat dels projectes engegats per aquella missió, malgrat l'actual absència de missioners diocesans.
Aquí podeu llegir la felicitació de Miquel Àngel Pérez:
«Ens estem acostumant, gairebé a diari, a sentir parlar d’atemptats, avions de combat, bombardejos, refugiats, controls militars, inseguretat, por.
Al Camerun ho saben molt bé, ho viuen en primera persona: kamikazes, controls, refugiats, pobresa, colera, malnutrició.
Jesús, Maria i Josep tornen, com cada any, trucant les portes de les nostres llars. Els acollirem als pessebres, a les nadales, celebracions, àpats i felicitacions. Tot quedarà immers d’aquesta atmosfera màgica, tendre i una mica melancòlica.
Josep i Maria, amb el seu infant, tenen molt en comú amb els martiritzats pobladors de la regió de Makary i Blangoua. Els desplaçats marxen amb el que poden i troben lloc on poden, com Josep i Maria, anant cap a Betlem, i fent nits Déu sap on. Els refugiats cerquen qui els aculli, cerquen el seu estable. I esperen que igual que els pastors van ajudar al nou nat, algú també els ajudi a ells amb alguna cosa per menjar, algun plàstic per aixoplugar-se, aigua potable per beure, algun medicament que els alleugi .
Ara les missions són estables d’acollida, i la diòcesis fa de pastor, que dóna el poc que té: aliments, aigua, medicaments, llocs de repòs. Com amb Egipte, els cal ara acollir als que fugen dels nous Herodes que només saben matar.
Com els pastors a Betlem, ens sentim impotents i pobres davant la magnitud de la situació. Tanmateix, com als pastors, només se’ns demana que compartim el poc que tenim, i així ajudem a que les missions siguin com el bou i la mula, que donen escalfor, companyia i esperança d’un món millor. Tant de bo també allà arribin un dia els Mags d’Orient.
Miquel Àngel Pérez Sánchez
ONG Makary Blangoua – Nadal 2015»
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.