Boko Haram

(Miquel Àngel Pérez) Un grup de nenes cantaven quan va acabar la missa en Darak, al llac Txad. Les cançons infantils omplien l’atmosfera d’una certa alegria melancòlica. La missa havia estat molt bonica i emotiva. Darak està en una d’aquelles fronteres de la por. Els fonamentalistes de Boko Haram actuen no massa lluny, en la impunitat que els hi dona una geografia de mil illes. La presència militar és més que evident, en el port tot estava sobre la vigilància dels ulls uniformats. Tota la regió està sobre la mirada atenta dels que porten uniforme i armes.

(CR) Pla d'emergència al Camerun. A les necessitats humanitàries d'aquest país del centre-oest africà, s'hi segueix sumant la violència de Boko Haram. Ho explicava aviat farà un any Miquel Àngel Pérez i aquesta vegada ho fa en la seva felicitació de Nadal.

(David Casals i Vila –CR) Es fa dir “Estat Islàmic” i sembra el terror sota els seus dominis. Malgrat això, els seus promotors ja han aconseguit un dels seus objectius. Que els mitjans de comunicació occidentals l’anomenin amb la denominació que ells proposen, "Estat Islàmic", una expressió que a més de pretensiosa suposa faltar la veritat amb els postulats que defensa l'islam.

(CR) És la carta del missioner gironí Josep Frigola, escrita aquest Dimecres de Cendra des del Níger. Aquest gener, arran dels alderulls radicals contra les noves publicacions de caricatures de Mahoma, van ser assassinats diversos cristians i cremades esglésies, cases, comerços de cristians i cases de missioners i religioses de dues de les principals ciutats del país.

(Laura Mor –CR) Si fa deu anys haguessin dit als missioners diocesans de Barcelona que la pacífica zona de l'Extrem Nord del Camerun seria en poc temps un escenari de guerra, amb camins farcits de mines, atacs indiscriminats, pobles fantasmes i campaments de refugiats no s'ho haurien cregut. Ni ells ni la desena de comunitats cristianes que des d'aquí hi donen suport.