Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri –CR) L'arquebisbat de Barcelona no ha volgut fer un cas d'enfrontament directe amb Ada Colau la decisió de no assistir a la missa de la Mercè. Però en la celebració d'aquest dijous al matí el cardenal Lluís Martínez Sistach ha volgut deixar ben clara "la connexió del que és religiós amb el que és ciutadà" en la festa Major. Per Sistach: "La presència de les autoritats i de la ciutadania en aquesta celebració religiosa posa en relleu una doble convicció, que s’està assistint a un acte que pertany a la religió catòlica, però també que pertany a la cultura de la ciutat, a la història d’aquesta ciutat".

També s'ha preocupat de recordar en l'homilia, que si se celebra la Festa Major de Barcelona el 24 de setembre és perquè el 1637 la Mare de Deu de la Mercè va ver ser nomenada "patrona de Barcelona pel Consell de Cent" i "els barcelonins li reten anualment homenatge i per això organitzen les festes ciutadanes que l’acompanyen".

Com estava previst, ho ha dit sense la presència de l'alcaldessa ni de l'equip de govern municipal. Sí que hi han assistit el president de la Generalitat Artur Mas i la presidenta del Parlament Núria de Gispert, que han estat rebuts amb alguns aplaudiments de cortesia en entrar a la Basílica. A primera fila s'han situat també els regidors i els quatre líders dels grups municipals que han assistit a la missa: Xavier Trias, Alfred Bosch, Jaume Collboni, i Fernández Díaz.

Processó civil

Tot i que la celebració religiosa que dóna nom a La Mercè va quedar fora del programa de festes, en acabar la missa s'ha fet la processó d'autoritats de la Basílica a l'Ajuntament. Ada Colau ha anat a trobar les autoritats a la porta de la Basílica, com si haguessin quedat davant de l'Apple Store. Després d'exhibició castellera, ha arrencat el seguici cap a la placa Sant Jaume, al que s'hi ha sumat el cardenal Sistach.

Una homilia social

En l'homilia l'arquebisbe ha repetit els ítems que acostuma a utilitzar cada any i que difícilment poden incomodar un govern progressista. I aquest any encara hi ha posat un caire més social de l'habitual.

Ha recordat la tasca d'alliberament dels captius que fan els religiosos mercedaris des la seva fundació el 1210 a Barcelona. Tasca amb què continuen avui portant "el seu missatge alliberador a les presons, camps de refugiats, nens del carrer, víctimes del tràfic de persones, asils, hospitals... en el més absolut silenci i anonimat".

Sistach ho ha posat com un exemple de la tasca social que avui realitza l'Església a Barcelona, i que enllaça amb "el programa que el papa Francesc ens ha marcat per a tota l’Església: evangelitzar, sortir a les perifèries amb una actitud samaritana". I ha citat el papa Francesc per elogiar "les boniques ciutats que superen la desconfiança malaltissa i integren els diferents, i que fan d’aquesta integració un nou factor de desenvolupament”.

La desigualtat és arrel dels mals socials

També ha utilitzat diverses cites i referències a l'Evangelii Gaudium que podria signar Ada Colau: “La necessitat de resoldre les causes estructurals de la pobresa no pot esperar”. En aquest sentit, hi ha afegit que "mentre no es resolguin radicalment els problemes dels pobres, renunciant a l’autonomia absoluta dels mercats i de l’especulació financera i atacant les causes estructurals de la desigualtat, no es resoldran els problemes del món i en definitiva cap problema, perquè la desigualtat és arrel dels mals socials".

És en aquest context que ha defensat que "el servei que l’Església aporta a la societat és molt positiu i per això ningú pot exigir-nos que releguem la religió a la intimitat secreta de les persones, sense cap influència en la vida social...". La conclusió és que "una autèntica fe sempre implica un profund desig de canviar el món, de transmetre valors, de deixar alguna cosa millor rere el nostre pas per la terra".

27S

L'arquebisbe de Barcelona ha afegit a la l'homilia uns referència a les eleccions del proper diumenge. S'ha limitat a citar de nou la nota conjunta dels bisbes catalans que reconeix "la legitimitat moral de totes les opcions polítiques". També l'arquebisbe de Tarragona,  Jaume Pujol, va citar el mateix text missa d'aquest dimecres en la celebració de Santa Tecla a la catedral.

Com altres anys, l'arquebisbe de Barcelona ha concelebrat amb la resta de bisbes de la província eclesiàstica, Agustí Cortés de Sant Feliu i Josep Àngel Saiz de Terrassa, amb els auxiliars Sebastià Taltavull i Salvador Cristau.