Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) Aquest dijous i divendres la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya presenta 'Llull a la Ciutat Nova'. L'espectacle, dirigit per Teresa Vilardell i amb Miquel Casamajor a la dramatúrgia, ha comptat amb la producció del TNC, l'Associació Cultural La Trilateral i Migra Studium. L'entitat social dels jesuïtes amb seu al barri Gòtic de Barcelona ha acompanyat a vuit dels actors en aquest procés creatiu: són alumnes dels cursos de castellà que ofereix la fundació.

L'obra parteix de la base que Ramon Llull va viure en ciutats habitades per persones de diverses cultures i religions: cristians, jueus i musulmans. “Han intentat recrear què diu el missatge de Llull avui a aquestes persones migrants”, explica M. Carmen de la Fuente, directora de Migra Studium. “És una obra de construcció col·lectiva, guiada i dirigida pels professionals, on cadascú explica la seva història”.

'Llull a la Ciutat Nova' s'inspira en el llibre Llibre del Gentil i dels Tres Savis, on dialoguen un  jueu, un cristià, i un musulmà. L'equip n'ha fet “una relectura des de la seva realitat concreta, des de la seva història, des de la seva manera d'entendre la religió i l'espiritualitat”. També hi expliquen la seva relació amb la ciutat de Barcelona, com van arribar i perquè van venir. “Han fet un procés de construcció molt bonic”, conclou de la Fuente.

A més a més de les dues representacions, divendres s'ha convocat una taula rodona sota el títol 'La cultura com a eina de cohesió i d'integració social'. Tindrà lloc al restaurant del TNC a dos quarts de set de la tarda. Persones del món cultural i social debatran sobre com la cultura i l'activitat cultural poden esdevenir eines de cohesió i d'integració socials. Hi participaran Joan Hernández, director del del Grup de Treball Estable de les religions (GTER), Mohammed Halhoul, que és membre de la Federació Consell Islàmic de Catalunya, l'antropòleg Manuel Delgado i la directora de L’Escola de Música-Centre de les Arts de l’Hospitalet EMMCA, Núria Sempere.

Una oportunitat per als alumnes de Migra Studium

La responsable de l'Espai Interreligiós de Migra Studium, Alícia Guidonet, ha acompanyat els alumnes de Migra Studium durant tot el treball previ, des que neix la proposta el mes d'abril, i tots els mesos d'assajos. I és que des de l'entitat social dels jesuïtes, que treballa per a la dignitat i els drets de les persones migrades més vulnerables, es va considerar una oportunitat que per a ells el fet d'implicar-se en un projecte teatral d'aquesta mena.

En el repartiment d'actors s'hi troben tres professionals que se sumen als vuit que provenen de Migra Studium. Són Andrea Arreaga, Cheikhou Oumar Balde, Nauman Choudary, Mina Farhani, Mitra Farhani, Jordi Font, Juan Carlos Gutiérrez, Roman KovalenkoAriadna Pastor, Anna VendrellRoman Vetrov, Xavier Alomà.

Un viatge real i simbòlic

'Llull a la Ciutat Nova' és un espectacle de creació, un viatge real i simbòlic fet amb l’aportació de les idees, les paraules i les troballes de totes les persones que hi participen: immigrants de diversos països i joves actors professionals, en una acció integradora que de fet s’emmiralla en el mateix fet teatral. De fet, pocs grups socials són tan transversals com els d’una companyia de teatre que aglutina persones d’edats diverses, classes socials diverses i talents diversos.    

L’impuls l'han trobat en Llull. En el Llibre del Gentil i dels Tres Savis i en les magnífiques miniatures de Karlsruhe on aprèn àrab amb un sarraí, però també en el Desconhort, on es debat entre el diàleg i la imposició violenta de les idees. El projecte pren Llull com a mestre, també per la capacitat de posar en primer pla la realitat i les diferències amb l’altre.

Com a referència de l'obra també hi ha el mite de Babel. Però la fisicitat, la materialitat i la concreció l'han trobat en l’encontre. Amb el que cadascú aporta de casa seva, de les seves creences, valors i experiències; en el que cadascú troba a Barcelona, ciutat d’arribada i d’acollida. I tot això, diuen, “en el context d’unes noves guerres santes/croades que ens indignen i ens avergonyeixen”.

El projecte reivindica el teatre social com “una aposta ferma i real”. Consideren que “el teatre comunitari restaura un dels elements essencials del teatre  –que és ser mirall actiu de l’experiència coetània–, perquè regenera els artistes pel que fa a continguts i sabers artístics, perquè acosta públics que poden trobar motius reals i concrets per apropar-se al teatre i perquè dóna satisfacció i força a aquells que hi participen, perquè els atorga la veu”.

El projecte ha comptat amb la participació del Grup de Treball Estable de Religions (GTER), el Consell Islàmic de Catalunya, la Facultat de Ciències de la Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL) i l’Observatori d’Arts Aplicades de l’Institut del Teatre (IT); i amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Any Llull, la Institució de les Lletres Catalanes, la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, el PEN Club Català i l’Escola de Música - Centre de les Arts de L’Hospitalet de Llobregat (EMMCA).