2023, l'any del Papa amb els bisbes i Montserrat

CR Tot i que encara no hagi arribat la celebració del mil·lenari, Montserrat ha centrat enguany l'interès dels lectors de Catalunya Religió i el rànquing de notícies més llegides del portal. Un interès que s'ha vist amb les notícies sobre el pelegrinatge de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat a Roma amb la presència del papa Francesc i també amb la visita de l'expresident dels Estats Units Barack Obama a l'abadia catalana. Però, l'article que encapçala la llista dels més visitats és el referent al polèmic pregó de les festes de la Mercè de Barcelona d'aquest setembre.

L'article més llegit d'enguany a Catalunya Religió ha estat la resposta de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, la PAK Federació d'Espanya i la Federació del Consell Islàmic de Catalunya al pregó de les festes de la Mercè a càrrec de l'escriptora Najat El Hachmi. En el seu comunicat conjunt adreçat a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, expressaven el seu malestar i rebuig per les paraules de El Hachmi i asseguraven haver-se sentit "ofeses". Posteriorment, l'alcalde de Barcelona va expressar el seu compromís de respectar la diversitat religiosa a la ciutat en una trobada amb diferents representants de les comunitats islàmiques de Catalunya.

La vacant episcopal a Girona també ha marcat l'actualitat enguany. La recent conversa de Catalunya Religió amb el nunci apostòlic, Bernardito Auza, sobre el nou bisbe de Girona ha estat la segona notícia més llegida del portal. En la conversa, Auza assegurava que el nou bisbe "ja està en mans del Papa". I va concretar que seria "abans o després de Nadal". Ara ja només queda una de les dues possibilitats.

Però en termes generals, Montserrat és probablement una de les temàtiques que més interès ha generat al portal. D'una banda, per la visita de l'expresident dels Estats Units Barack Obama al monestir aquest mes d'abril. L'article d'opinió de Jordi Llisterri comentant les coses que ens havia ensenyat la seva visita i amb la foto d'Obama saludant a l'abat de Montserrat, Manel Gasch, és el tercer article més llegit de l'any.

D'altra banda, el pelegrinatge de la Confraria de Montserrat a Roma amb motiu del seu 800 aniversari també ha acumulat moltes visites. De tot el seguiment que en vam fer des de Catalunya Religió, en destaca la notícia de l'audiència del Papa amb la presència dels pelegrins, l'abat Gasch i tots els bisbes catalans. "Montserrat convida a la fraternitat universal", va dir el Papa aquell dia. També està entre els més llegits de l'any l'article sobre la polèmica que van recollir tots els mitjans catalans d'aquell mateix viatge: el pontífex preguntant al cardenal Joan Josep Omella si el text per beneir la Moreneta era en català.

També lligat a Montserrat, un dels articles més visitats aquest any ha estat l'obituari de l'eminent biblista i monjo de Montserrat Pius Tragan. Va morir el 7 de desembre als 95 anys quan en feia 74 que era monjo. De Tragan en destacàvem el seu treball per preservar el llegat del pare Bonaventura Ubach, la seva recerca exegètica de la Bíblia i la seva vivència com a secretari de l’abat Aureli M. Escarré.

Patrimoni, solidaritat i vida religiosa

Al rànquing també hi ha la presència de dones en diferents àmbits. Un exemple és la trobada al santuari de Puiggraciós entre les comunitats benedictines de Catalunya. En aquella trobada, les representants de les tres comunitats catalanes van expressar el seu rebuig envers tots els conflictes bèl·lics i la seva solidaritat amb totes les víctimes de les guerres.

A aquest article el segueix l'entrevista a Montserrat Dameson. Amb ella vam parlar sobre el seu discurs relacionat amb la fe i la religió a través de les xarxes socials i el paper dels joves amb l'Església. “Crec que faig més servei parlant de Jesús que de l’Església”, deia.

Per molt increïble que sembli, David Bisbal també ha estat entre els més llegits de Catalunya Religió. I és que la notícia sobre la missa criolla solidària impulsada per la religiosa Lucía Caram a la Sagrada Família també s'ha situat entre els 10 articles més visitats del portal.

Tanca el rànquing dels més vistos la notícia del llançament de 'santuaris.cat' del bisbat de Vic. Un web per dinamitzar i promocionar els santuaris i altres espais de la diòcesi.

Més enllà de les deu notícies que se situen com a més llegides, han tingut gran repercussió al portal el reconeixement del Vaticà al teòleg Francesc Torralba amb el premi Ratzinger 2023, l'adeu a l'exdirector del Servei Jesuïta als refugiats i de la Cova de Manresa Lluïs Magriñà i l'encesa de llums del nou conjunt dels evangelistes de la Sagrada Família. També han rebut gran interès les notícies relacionades la nova exhortació apostòlica del Papa sobre el canvi climàtic 'Laudate Deum' o la resposta dels bisbes catalans a la polèmica de l'amnistia.

Adeu a Joan Botam, Rosa Julibert i Carles Soler

Els obituaris ajuden a fer visible l’aportació social i eclesial dels que ens han deixat. Aquest 2023 hem recordat l'aportació a l'ecumenisme de Catalunya del caputxí Joan Botam; l'exdirector del Servei Jesuïta als Refugiats i de la Cova de Manresa Lluís Magriñà; el bisbe emèrit de Girona Carles Soler; el monjo Marco Riva, superior del monestir de Sant Miquel de Cuixà; la directora de Càritas Vic, Núria Callís; el superior de l'església del Cor de Maria de Girona, el claretià Josep Sureda; el canonge de la Catedral de Barcelona Josep Anton Arenas; el director del servei de colònies del bisbat de Lleida, Xavier Garcia; els jesuïtes Xavier Albó, dedicat a la defensa dels drets dels pobles indígenes, Victor Codina, Cinto Casanovas i Jesús Renau, referent en acompanyament espiritual; l'activista cristiana M. Lluïsa Oliveres, vídua d'Alfons Comín; les benedictines Dolores Marín, Josefina Rabella i Rosa Julibert, priora de Puiggraciós durant mig segle; el monjo del Monestir de Poblet Francesc Martínez-Soria; els monjos de Montserrat Martí Roig, Pere Damià Coral i Pius Tragan; l'arxiver d'esglésies i ermites Josep Maria Gavín; l'activista i impulsor de 'Cristianisme al segle XXI' Jordi Porta; el rector de Mataró Jordi Illa; el vicari de la parròquia de la Sagrada Família Pere Vivó; l'antic rector de Sant Pere de Riudebitlles Lluís Bonet; el caputxí Mateu Sanclimens; i els capellans Jaume Sayrach i Enric Bartrina.