Monestir de Poblet Aquest dissabte al vespre el monjo de Poblet Francesc Martínez-Soria ha mort a l'edat de 88 anys a l'hospital Joan XXIII de Tarragona després de la complicació de la seva malaltia. De caràcter obert i jovial, se'l recordarà per ser un monjo sempre actiu i disponible per la comunitat. També per la seva capacitat d'establir lligams i connectar amb les persones. "En aquests dies que hem renovat la nostra fe i la nostra joia en el misteri de l’encarnació de Verb de Déu, demanem al Pare que aculli en el seu si el nostre germà Francesc, que va ser-ne missatger i predicador amb la seva paraula viva i incansable", han expresat des del Monestir de Poblet.
Francesc d'Assís Martínez Ramos va néixer a Barcelona el 18 de juliol de 1934. Més endavant, perquè el cognom no es perdés, el seu pare, l’actor Paco Martínez Soria, va canviar-li el cognom per Martínez-Soria Ramos. Als 21 anys va deixar els estudis de farmàcia per ingressar al noviciat dels escolapis a Moià. El 22 de setembre de 1962 va ser ordenat prevere a Salamanca.
Molts anys després, en un recés espiritual amb un grup d’escolapis a Poblet, va sentir el desig d’esdevenir-ne monjo, conscient que la seva vida espiritual s’havia anat refredant. Va vestir l’hàbit cistercenc el 8 de setembre de 1991, i, tres anys després, el 8 de setembre de 1994, va fer la professió com a monjo cistercenc de Poblet.
Coneixia molta gent i el coneixia molta gent
Al monestir ha estat sagristà, responsable de la botiga de records, refetorer, hostatger, i, abans de jubilar-se, responsable de la bugaderia. De la seva estada a la infermeria del monestir, els darrers anys de la seva vida, el Monestir de Poblet en destaca la seva disponibilitat per ajudar en el que podia els altres malalts vetllant-los o acompanyant-los espiritualment. Durant la seva última malaltia no li ha estat estalviat el sofriment, que ha estat per a ell un camí de purificació i de preparació "per al goig que no s’acaba".
Se’l recordarà pel seu caràcter obert i jovial, sempre actiu i disponible per als serveis comunitaris, per la seva fidelitat a la santa missa i a l’ofici diví, i per la seva capacitat d’establir lligams i de connectar amb les persones: coneixia molta gent i el coneixia molta gent. S’esforçava per llimar les asprors del seu temperament fort, i cal dir que posseïa una qualitat molt bona: sabia veure i posar de relleu les coses positives dels altres.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.