Mor Josep Maria Gavín, el col·leccionista d'ermites

CR "He estat a tots els pobles de Catalunya!". Així explicava orgullós Josep Maria Gavín i Barceló la seva feina d'anys inventariant les esglésies i ermites de tot el país. Ha mort aquest divendres a l'edat de 92 anys al Monestir de les Avellanes d'Os de Balaguer. El seu llegat més important és la creació de l'Arxiu Gavín, un servei de difusió i consulta de tot el patrimoni documentat per ell mateix.

Josep Maria Gavín i Barceló va néixer a Barcelona el 21 de juny de 1930. Al llarg de la seva vida ha destacat per les tasques com a fotògraf i col·leccionista. La seva obra més cabdal ha estat la realització de l’inventari fotogràfic de les esglésies de Catalunya i Andorra, únic al món, generant un patrimoni documental d’alt valor per al país.

Al Monestir de les Avellanes hi deixa l'Arxiu Gavín, Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya. Un arxiu fundat i creat per ell mateix que recull 26.444 edificis religiosos fotografiats classificats i publicats en 30 volums diferents.

Per fer-ho va passar per tots els pobles de Catalunya. "Fins i tot als més de setanta pobles on no viu ningú", deia el 2019 en una conversa amb Catalunya Religió. També va col·laborar amb l'elaboració del mapa 1:25.000 de Catalunya. I a la publicació de l'Inventari d'esglésies, situa tots els edificis en graus, minuts i segons. Un treball ingent que la Generalitat de Catalunya va reconèixer a Gavín l'any 1984 amb la Creu de Sant Jordi.

A banda de l'afició a la fotografia, Josep Maria Gavín no només col·leccionava objectes, estampes i inventariava d'esglésies. També col·leccionava reconeixements. A més de la Creu de Sant Jordi, va ser president de l'Associació de Col·leccionistes de Catalunya, president i, junt amb Ainaud de Lasarte, fundador de l'Associació d'Amics d'Art Romànic dels Països Catalans, Medalla d'Or de l'Escola Pia de Balmes i vicepresident de l'Ateneu Sancugatenc. També va rebre el reconeixement internacional de la UNESCO, que l'any 1983 va considerar l'Arxiu Gavín un dels fons personals més importants d'Europa.

Gavín també va participar en obres cabdals per al país com la Catalunya Romànica, la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, entre altres. I va estar vinculat a l'associacionisme català formant part de la Unió Excursionista de Catalunya.

Gavín, pastor d'ovelles

De petit vivia a Barcelona, al costat del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Durant la guerra, el seu pare, d'esperit religiós, protegia els caputxins: “Els va anar afaitant barbes i coronetes”. Explicava el 2019 també que allà va fer la primera comunió, amb sis anys.

En aquell temps van detenir el seu pare “per haver salvat els frares”. Perquè el cognom Gavín no sonés a l'escola, i evitar la persecució que ja havia patit el seu pare amb la guerra a Barcelona, porten en Josep Maria a fer de pastor. Dels 10 als 12 anys va menar un ramat d'ovelles a Salillas, un poble d'Aragó. I allà s'aficiona a la vida de les formigues, que observa amb detall com a passatemps.

En acabar, estudia dos anys a l'Escola Pia del carrer Balmes. Amb 14 anys treballa a la camiseria Deulofeu. Participa fent teatre i pastorets als Lluïsos de Gràcia. Poc després, cap als setze anys, es presenta a una plaça d'administratiu a la Casa Batlló, on treballa un temps fins que passa els exàmens de La Caixa. Després de mes i mig d'estudi, entra a treballar-hi.

En paral·lel, fa negocis a Castellciutat, tocant a la Seu d'Urgell. Ha de pagar-se l'afició al col·leccionisme. Complementa el sou gràcies a les subhastes de duana de productes que havien requisat a la frontera. Fa compravenda de pastilles de Caldo Magi i fotografia Kodak. També obre un taller de joieria amb 19 treballadors al carrer Major de Gràcia. A partir de 1985 deixa La Caixa per dedicar-se plenament a la feina de l'Arxiu.