CR Ha estat un dels estudiosos de la Bíblia més destacats que ha donat l’Abadia de Montserrat. No era aventurer com el pare Ubach però tenia les mateixes inquietuds i coneixements. Aquest dijous ha mort el pare Pius-Ramon Tragan als 95 anys i en feia 74 que era monjo. Havia fet estudis a les principals universitats europees i a Jerusalem i se’l pot considerar deixeble de pare Bonaventura Ubach. Els darrers anys ha preservat el seu llegat i ha tingut cura de la col·lecció de papirs del Doctor Roca-Puig i del Museu Bíblic de Montserrat. Dedicat a la recerca exegètica de Bíblia, també va viure alguns dels episodis històrics de Montserrat com a secretari de l’abat Aureli M. Escarré.
El funeral, presidit pel pareabat Manel Gasch, serà el dissabte, 9 de desembre, a les 10.45 hores. L’ofici serà retransmès en directe per Montserrat TV.
Nascut a Esparreguera el 1928, va ingressar al monestir als 19 anys. A mitjans dels anys 50 se’n va a estudiar a Roma i a Munic fins que el 1962 torna a Montserrat i es nomenat secretari de l’abat Escarré. Quan el 1965 l’abat marxa a Itàlia després d’una visita canònica, Pius Tragan inicia una nova etapa d’estudis a l’École Biblique de Jerusalén i a Estrasburg ,on obté el doctorat en exegesi bíblica. Inicia una etapa de docència reconeguda internacionalment a Estrasburg i des de 1972 a Roma. Durant 25 anys és professor al Pontifici Ateneu de Sant Anselm, d'on en va ser rector del 1990 al 1997, i a la Facultat de Teologia de Roma de la que també en va ser degà.
En una darrera etapa docent va ser professor a a la Universitat de Milà, durant dos anys a la Universitat de Barcelona i responsable a Montserrat del Scriptorium Biblicum et Orientale. La seva obra científica es pot trobar en nombroses revistes de recerca i diccionaris especialitzats, a més de traduccions bíbliques i edicions crítiques de la Bíblia. L’Evangeli de Joan i els orígens del cristianisme han estat alguns dels centres de les seves publicacions i recerques.
Entre els llibres publicats es poden destacar la traducció d'El Llibre del Càntic dels Càntics en la Bíblia de Montserrat (1966), Traducción del Libro del Deuteronomio (1970), Segni e Sacramenti nel vangelo di Giovanni (Roma 1977), La parabole du pasteur et ses explicacions (Roma 1980), Fede e Sacramenti nel vangelo di Giovanni (Roma 1985), Alle origini del battesimo cristiano (Roma 1991), La preistoria dei vangeli (Milano 1999), Josep i Àsenet. Traducció del grec, introducció i notes crítiques (Institut Cambó, Barcelona 2005) i Los Evangelios apócrifos. Origen, sentido, valor (Verbo Divino, Madrid, 2008).
A més de diverses llengües modernes, dominava el llatí, el grec i l’arameu que va aprendre del Pare Ubach. Va continuar la seva obra, més com estudiós que com a col·leccionista, però també va fer algunes expedicions a les terres bíbliques. En una de les seves estades a Jerusalem, va haver de fugir en esclatar la Guerra dels Sis Dies de 1967.
Com a secretari de l’abat Escarré va poder explicar com s’havia produït el seu exili i com es van gestar les famoses declaracions a Le Monde contra el règim franquista de 1963. Pius Tragan és testimoni de com l’abat va donar el vistiplau al text que escriure el corresponsal de Le Monde José Antonio Novais amb Josep Benet i Albert Manent després de l’entrevista.
L'Abadia de Montserrat recorda que pare Pius Ramon Tragan, en el llibre “Notes d’un passat” –escrit el juliol de 2022 i en el qual fa un repàs de la seva vida-, agraïa a la comunitat de Montserrat, que el va acollir amb 19 anys, i que el va “formar com a monjo”. “Em va ensenyar els principis de la recerca de Déu i em va orientar el propi itinerari de formació fins al sacerdoci; sense negar les dificultats d’alguns moments, soc feliç de la vida que Déu m’ha donat, intensa, oberta, llarga”, va escriure. Fins ara, el monjo més ancià del Monestir.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.