Vés al contingut
2 Catalunya Religió dv. 20/01/2023
Xavier Albó
Foto: Jesuïtes Bolívia

JESUÏTES La Companyia de Jesús a Bolívia ha comunicat aquest divendres 20 de gener la mort del pare Xavier Albó, jesuïta, antropòleg i lingüista, àmpliament reconegut per la seva dedicació a la defensa dels drets dels pobles indígenes.

Xavier Albó Corrons va néixer a La Garriga el 1934 i va entrar al noviciat de la Companyia de Jesús l’any 1951, amb només 16 anys. De seguida va ser destinat a Bolívia, amb altres companys jesuïtes catalans. Una de les primeres coses que va fer en arribar al país va ser aprendre quítxua, una de les llengües originàries bolivianes. Tornà a Catalunya per estudiar teologia i ordenar-se sacerdot, el 1964, però de seguida reprèn la seva activitat a Bolívia. Completa la seva formació a la universitat de Cornell, a Nueva York i a la Loyola University de Chicago.

Expert en lingüística i antropologia, ha treballat activament amb les comunitat indígenes. Estudiós de l’aimara, del quítxua i del guaraní, es va convertir en una de les persones més actives, compromeses i reconegudes en l'àmbit de les llengües a Amèrica Llatina. 

Al llarg de la seva vida combinà la seva feina de recerca acadèmica amb l’acompanyament dels pobles indígenes. Fou alhora estudiós, sacerdot i activista, i ha estat reconegut, tant per la qualitat intel·lectual com humana del seu treball. Molt proper als pobles indígenes, s’hi va acostar a través de la llengua, cosa que el va portar a investigar i conèixer aquests pobles, la seva cosmovisió, els seus costums i espiritualitat. Reconeixia que sempre va acostar-se als qui viuen a la perifèria i no només com a investigador, sinó també per comprometre’s en la defensa dels seus drets.

En celebrar els seus 50 anys de sacerdoci deia que anar a Bolívia havia estat “tornar a néixer, en una nova pàtria, i dins d’ella, amb un servei molt especial per als seus pobles indígenes”.

Víctor Codina, company jesuïta de Xavier Albó, destaca que "era un home profundament evangèlic i espiritual, missioner i fidel seguidor de Jesús i com Lluís Espinal, va aprendre de Jesús a gastar la seva vida pels altres, amb una gran apertura creixent als altres, pobles indígenes i marginats social i econòmicament".

Va ser membre de diverses institucions acadèmiques i és autor i coautor de nombrosos articles i llibres, dedicats a l’antropologia, la història, les ciències socials, la lingüística i la sociolingüística, amb una especial incidència en les comunitats indígenes de Bolívia. Fou coordinador de la Red Latinoamericana de Solidaridad y Coordinación de los Jesuitas con Indígenas i el 1971 va cofundar amb Luis Alegre el Centro de Investigación y Promoción del Campesinado (CIPCA), del que en va ser el primer director, fins a 1976.

Ha rebut diversos premis i reconeixements com el Premi de la Hiroshima Foundation for Peace and Culture, d'Estocolm, el 1998; l’ordre al mèrit Franz Tamayo 2007, o el premi Linguapax, el 2015. Va rebre també el 2016 el Cóndor de los Andes, per part del govern bolivià, i el mateix any, va rebre el títol Doctor Honoris Causa a la Universidad Mayor de San Andrés. Més recentment, el 2018, se li va concedir el premi LASA/Oxfam America Memorial Martin Diskin, i obtingué el Doctor Honoris Causa de la Universidad Mayor de San Simón (2019)

El llibre que recull les seves memòries i que del qual n’és coautor amb Carmen Beatriz Ruiz porta per títol Un curioso incorregible, adjectiu que defineix una constant a la seva vida: l’interès permanent per conèixer, esbrinar coses sobre el món.

En els darrers anys va estar treballant en la selecció d’obres i recopilació dels seus treballs que configuren les seves obres complertes.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.