Noemí Ubach –CR Aquest diumenge ens ha deixat, amb 93 anys, en Jaume Sayrach, capellà i líder cívic de Santa Coloma de Gramenet. Hi va viure més de 50 anys, des que el 1965 va arribar al barri del Fondo, un veritable suburbi en aquella dècada, per fundar la parròquia de Sant Joan Baptista.
A Santa Coloma ha estat tot un referent social i religiós, compromès en fer una ciutat més digna. Al principi, des de la parròquia de Sant Joan, amb els joves de la JOC, fent costat i implicant-se en les lluites veïnals per aconseguir asfaltar els carrers enfangats, la construcció d'escoles o d’ambulatoris. Després, com a regidor d'urbanisme de la mà del seu amic, també capellà i alcalde, en Lluís Hernández, el cura rojo.
En Jaume volia sobretot afavorir el debat i la participació ciutadana a Santa Coloma. Per aquest motiu, crea la revista Grama, el 1969, sota el paraigua de les parròquies de la ciutat. Grama esdevé una publicació clau en la lluita antifranquista i un referent del periodisme local, que a l’empara de l'Església va poder existir en temps difícils. Un d’aquells joves de la JOC del barri del Fondo, el futur periodista de La Vanguardia Eugeni Madueño, va dirigir més endavant la revista i ha estat un dels amics més propers d’en Jaume. Després, l'any 1996 vingué Fòrum-GRAMA, l'associació cultural on es formà la també periodista Odei A.-Etxearte. Així, les plataformes de participació de Jaume Sayrach han estat escoles de futurs professionals compromesos.
En Jaume sempre tenia projectes nous al cap i sabia com implicar moltes persones. Era un embolicador en el millor sentit del terme. El veies envoltat de gent jove perquè ell tenia l'esperit jove: tenia idees, inquietuds i esperança, i ho sabia encomanar. "Per què no fas algun article per a Fòrum-GRAMA?", em deia quan coincidíem en algun acte.
Impulsor de la transformació colomenca
Amb altres capellans com Salvador Cabré al Singuerlín; Josep Sánchez a Santa Rosa; Josep Catà, a Can Mariner; Joan Moran al Raval; i també, és clar, Lluís Hernàndez a l’alcaldia, van esdevenir impulsors de la transformació colomenca entre els anys 60 i 80. Van entendre que la seva tasca pastoral, el seguiment de Jesús, implicava treballar braç a braç amb els veïns i les veïnes d’aquests barris marginals. Santa Coloma, sense aquests creients, fills del Vaticà II, no hauria estat la mateixa.
El foment de la llengua en una de les ciutats amb més immigració del país, va ser una altra de les seves inquietuds. Per això va ser el primer director del Centre de Normalització Lingüística de Santa Coloma, i com a bon capellà, va batejar la criatura: “Es dirà L'Heura, perquè el català ha de ser com una heura que s'arrapa i s'enfila per tot”. El va succeir en Màrius Sampere, amb qui mantenia una bona amistat.
Quan jo vaig arribar a treballar a L'Heura, el 1991, acabada de sortir de la universitat, ell encara feia de regidor, amb el mandat d'impulsar el Pla Estratègic Santa Coloma 2000. “Tu ets d'Església, però et veig massa institucional”, em deia mentre mig discutíem amb aquell punt que tenia de saber-ho tot.
Sempre li he admirat el compromís incansable i la coherència vital. Que renunciés al patrimoni familiar per viure austerament a Santa Coloma, em va semblar d'una radicalitat profunda, i és que en Jaume-Patrici Sayrach i Fatjó dels Xiprers era fill d’una família benestant, propietaris de la Casa Sayrach, un palauet modernista que avui és atracció turística a la Diagonal.
En Jaume no tenia por de la mort. En una de les entrades que feia cada dia en el blog Capvespre, seguit per centenars d’amistats, ens deia que la veia com un alliberament, el pas per estar finalment amb el Pare i formar part de l’univers. Jaume, esperem que aquest Déu misericordiós, que és Mare i Pare, t’hagi acollit amb amor. Gràcies!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.