Vés al contingut
Per Jordi Llisterri i Boix .
Obama Montserrat
[Foto: Abadia de Montserrat]

Ja em perdonaran que comenci pel que pot semblar més secundari. La reverència de Barak Obama a l’abat Manuel Gasch. Per mi és el més rellevant de la visita de l’expresident americà a Montserrat.

Obama continua sent una de les personalitats mundials més influents. Buscant fotos i vídeos de la visita al Twitter, m’apareixia més d’una menció a Obama per segon. Tenia alguna necessitat aquest líder mundial d’inclinar-se davant d’un pobre abat? I fixeu-vos en la foto. No és una reverència desmenjada. És gairebé marcial.

Per què aquesta reverència? Això segurament ens ho contestaria millor Jordi Graupera o algun sociòleg de la religió deixeble de Joan Estruch que pugui analitzar la religiositat nord-americana. Però en cap cas és una reverència de sotmetiment. És una reverència de consideració a tot el que representa un abat o un líder d’una comunitat religiosa. No és que el representant religiós estigui un nivell per sobre del representant polític (com passava en la cristiandat), és que està en un nivell diferent. No és la persona, és el que representa. I representa un fet espiritual que és sagrat per a milions de persones. I que en molts casos marca profundament la seva vida. No és temporal com la política. Per això és una inclinació de respecte i reconeixement, no de submissió. Si els sembla pertinent, en prenguin nota els nostres representants institucionals.

En cap cas és una reverència de sotmetiment. És una reverència de consideració a tot el que representa un abat

La segona cosa que ens ha ensenyat la visita d’Obama. La saviesa comunicativa de Montserrat. La visita ja era notícia per ella mateixa. No calia fer res per despertar l'interés de tots els mitjans de comunicació. Però és pot explicar de moltes maneres diferents. I algunes molt folklòriques. I aquí s’ha notat que fa dècades que l’Abadia ha apostat per un servei professional de comunicació.

Més enllà dels mèrits personals (que els té) del cap de comunicació, el periodista Òscar Bardají, aquí hi ha el mèrit de la comunitat benedictina. D’haver cregut que la comunicació és part essencial de qualsevol institució. Sovint aquesta reflexió només l’han fet les entitats religioses que han de promocionar algun servei i l’han enfocada més cap al màrqueting per augmentar visites, usuaris o donatius. I Montserrat també s’ha de promocionar turísticament. Però la comunicació és un altre camp que consisteix en construir un discurs i relat sobre el que passa al voltant de la institució.

Comunicar malament té un efecte negatiu. Però no comunicar no té un efecte zero. El que no expliquis tu mateix, ho explicaran els altres per tu. I aquí es tractava d’anar més enllà de si la imatge és negre com Obama o si el Sant Grial va estar a Montserrat. D’explicar que Obama ha visitat un santuari. I que, aprofitant la presència d' Steven Spielberg, si cal fer una pel·lícula no seria sobre Heinrich Himmler, sinó sobre el pare Bonaventura Ubach, el principal aventurer català del segle XX. Per aconseguir això, cal tenir un equip amb capacitat per atendre als periodistes, haver dedicat hores a pensar-hi, haver-se equivocat abans, i saber explicar-se quan pel motiu que sigui es posa el focus sobre Montserrat.

I la tercera cosa que ens ha ensenyat la visita d’Obama. En aquesta Catalunya descristianitzada quins són els referents culturals internacionals, especialment a l’altre cantó de l’Atlàntic sempre fascinat per la història mil·lenària? Doncs la Sagrada Família i Montserrat. Dues institucions privades, sorgides de la societat civil i de l’experiència espiritual dels catalans. Crec que no cal explicar-se més sobre el que això representa i la consideració que aquest fet hauria de tenir en el nostre país i que massa sovint no té.

Perquè abans i després d’Obama, sempre ens quedarà Montserrat.

https://twitter.com/montserratinfo/status/1652637878927740930

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.