Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Ha mort un 1 d’octubre. Hilari Raguer i Suñer ha estat una personalitat de referència per a l’Església i per al país. Monjo de Montserrat, historiador i catalanista, tenia 92 anys. En feia 65 que era monjo i 60 que s’havia ordenat sacerdot. “La llibertat s’ha d’exercir, si no, no és res. I exercir-la segurament és perdre llibertat; si no la fem servir, no hi ha llibertat”, va dir en la seva darrera entrevista, que va mantenir amb Catalunya Religió el mes de març. La missa exequial tindrà lloc aquest dissabte, a les 10:45 h. La presidirà l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, i es podrà seguir en directe a través de Montserrat TV (www.montserrattv.cat / www.abadiamontserrat.cat).

Hilari Raguer i Suñer (Madrid, 1928) es va llicenciar el 1950 en Dret a la Universitat de Barcelona. Entre 1960 i 1962 va realitzar estudis a la Facultat de Dret, Economia i Ciències Polítiques de la Sorbona (Diplome d’Études Supérieures en vue du Doctorat d’État), a la Facultat de Lletres de la mateixa universitat (Certificat de Psychologie Sociale) i diversos crèdits a l’Institut d’Études Sociales de l’Institut Catholique de París, dirigit pel pare Jean-Yves-Calvez i altres jesuïtes de l’Action Populaire. El 1975, es va doctorat en Dret Civil, especialitat Ciències Polítiques a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre la democràcia cristiana a Catalunya dirigida per Manuel Jiménez de Parga. Es va llicenciar en Teologia Bíblica (1976-1978), especialitat Bíblica, a la Facultat de Teologia del Pontifici Ateneu Sant Anselm de Roma. I va fer de diplomatura en Psicologia Social i en Ciències Polítiques per la Sorbona, així com diversos crèdits al Pontifici Institut Bíblic.

Formació de monjo i divulgació bíblica i litúrgica

L’1 d’agost del 1954 va ingressar al noviciat del monestir de Montserrat, va fer la professió simple com a monjo benedictí el 6 d’agost de 1955, i la solmene el 15 d’agost del 1958. El dia de la Mercè de 1960 va ser ordenat sacerdot. Raguer va ser un dels 400 capellans que van signar un manifest a favor del referèndum de l’1 d’octubre.

Entre 1962-1964 i 1968-1972 va estar destinat al Monestir benedictí de Santa Maria de Medellín-Envigado (Colòmbia), on va ser mestre de novicis i professor al Seminari Major, Institut de Litúrgia del CELAM i Facultat de Teologia de la Universitat Catòlica Bolivariana. Va ser també responsable del Secretariat Nacional de Litúrgia de Colòmbia en els anys de la reforma postconciliar i la revista de la Congregació del Culte Notitiae va elogiar el seu treball de difusió dels nous ritus. Des del monestir de Medellín-Envigado va dirigir en aquells anys uns cursos bíblics per correspondència que van tenir una gran difusió.

També va col·laborar en la història del Concili Vaticà II, publicada en cinc volums i dirigida per Giuseppe Alberigo, de l’Istituto per le Scienze Religiose de Bologna. L’any 1966 va fundar la revista Documents d’Església, de la qual en va ser director fins el 1968. En el camp de l’espiritualitat litúrgica i bíblica, ha publicat els treballs Para comprender los salmos (1996, amb quatre edicions en espanyol i traduïda a l’italià, al portuguès i al brasiler) o Llegir avui l'Apocalipsi (1997) . Més recentment, ha escrit Hal·lelu-iah. Introducció a la litúrgia de les hores. Els darrers anys havia estat professor a Barcelona de la Facultat de Teologia i de l’Institut Superior de Ciències Religioses i col·laborador del CEVRE.

Compromís amb el país

A banda de treballar activament en tasques de divulgació bíblica i litúrgica, va publicar estudis d'història de Catalunya del segle XX. Va ser una persona reconeguda per la seva exigència intel·lectual. El 1999 es va encarregar d’avaluar l'arxiu de la Generalitat de Catalunya a l'exili, dipositat a l'Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana i retornat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2014 “pel seu compromís social i amb la catalanitat, des d’una destacada contribució a la historiografia com a autor, entre d’altres, de llibres sobre història política i religiosa”. En especial pels estudis dedicats a Manuel Carrasco i Formiguerapersonatge a qui admirava tant en l'àmbit familiar, religiós com polític–, el general Domènec Batet i Unió Democràtica de Catalunya durant el període republicà. La Universitat de Barcelona li va concedir la Medalla d'Or el 2016. En aquella ocasió va recordar que el seu pas per la universitat, marcat pel franquisme, però on ja era incipient la contestació al règim que ell mateix va protagonitzar.

Entre els seus llibres sobre història contemporània es poden esmentar La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-39) (1975), Divendres de passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera (1984), El general Batet (1994), Gaudeamus igitur. Notes per a una història del Grup Torras i Bages (1999), Carrasco i Formiguera. Un cristiano nacionalista (1890-1938) (2002), La pólvora y el incienso (La Iglesia y la Guerra Civil) (2001) o Ser independentista no és cap pecat (Claret, 2012).