Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Carles Duarte) Per definir cap a on volem anar, de primer cal saber d’on venim. La nostra història massa sovint s’ha explicat des de l’esquematisme, la ignorància o la indiferència. Avui, en una època on s’imposa el presentisme superficial i banal que Zygmunt Bauman qüestiona en una societat líquida que defuig el compromís o Francesc Torralba denuncia com a societat gasosa, adquireix un valor fonamental el testimoni vital i l’exigència intel·lectual que han caracteritzat la trajectòria de l’Hilari Raguer, que avui ens ha deixat.

Immersos en les dures conseqüències que l’epidèmia del Covid-19 està produint des d’un punt de vista emocional, sanitari, social i econòmic, apreciem encara més la importància dels referents que, també en les  circumstàncies més adverses, han actuat sempre amb una coherència i una honestedat exemplars.

Home d’Església identificat amb el Concili Vaticà II i amb la cultura catalana, superant tòpics i apriorismes, cercant sempre la veritat i el matís que convida a confluir mirades divergents, Hilari Raguer ha dut a terme estudis rigorosos i a hores d’ara indispensables sobre Carrasco i Formiguera, el general Batet o Unió Democràtica de Catalunya, que ha situat amb precisió en el mapa del nostre passat col·lectiu. Ho ha fet des de Montserrat, recer de catalanitat i de democràcia en temps on no es podien defensar aquests ideals sense ser objecte de la persecució implacable de la dictadura franquista.

Hilari Raguer era un veritable erudit, però sobretot era un home savi i d’una espiritualitat ferma i joiosa, que era capaç d’unir en l’amistat, des del respecte i sense renúncia a les pròpies conviccions, persones amb punts de vista discrepants. Ara que fem memòria del centenari del naixement d’Antoni M. Badia i Margarit, tan íntimament lligat a Montserrat, escau que em refereixi a aquella consigna que propugnava quan reivindicava “ciència i passió” com un tot. Sí, Hilari Raguer encarnava admirablement aquestes dues qualitats i en són exponents els seus treballs tant des de la perspectiva de la Història com de la Religió. La notícia del seu traspàs ens commou però també ens transmet un missatge on fe, fraternitat i consciència d’arrels il·luminen aquest present convuls que podria arribar a aclaparar-nos.

Celebrem el testimoni fecund que deixa entre nosaltres la vida d’Hilari Raguer, llegim-ne les obres i evoquem amb emoció els camins i les esperances que hem compartit. El seu record ens acompanya i ens inspira.

Carles Duarte és director general de la Institució Cultural del CIC