país

(Jordi Llisterri –CR) “Encara soc capaç de marcar algun gol”, deia fa uns mesos el bisbe Francesc Pardo després de complir els 75 anys i en espera del seu relleu a Girona. Doncs no ha pogut ser. El bisbat de Girona ha comunicat la seva mort, que ha tingut lloc aquest dijous a la nit, després de la inesperada complicació d’una úlcera.

(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Tarragona) Seria el bisbe dels documents. S’hi mou com un peix a l’aigua. Fa citacions, els relaciona i els regira durant tota l’entrevista. Però sempre com a referència del que caldria dur a la pràctica. És el que li ha tocat fer els darrers dos anys. Joan Planellas (Girona, 1955) sempre ha mantingut el contacte amb la vida parroquial, els darrers anys en petits pobles de l’Empordà, però sobretot és un acadèmic i un docent.

(CR) El bisbe de Girona, Francesc Pardo, defensa que l’etapa que viu Catalunya demana “serenor, capacitat de cercar ponts per construir, esforç per no marginar i excloure, acords pensant en el conjunt dels ciutadans i no només en la ideologia del propi grup”. Així ho ha expressat en l’homilia de la missa solemne amb motiu de la festivitat de Sant Narcís celebrada aquest divendres a la basílica de Sant Feliu de Girona.

(CR) La basílica de Santa Maria del Mar ha acollit aquest matí la tradicional missa de la Diada Nacional de Catalunya. El consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, el monjo benedictí Josep-Miquel Bausset, ha demanat en l'homilia que l'Església no calli davant qualsevol injustícia que es visqui arreu del món. 

(Jordi Llisterri / Laura Mor –CR/Lleida) Una tradició no escrita diu que els bisbes de Menorca acaben sent traslladats a Lleida. Després de ser-ne bisbe durant trenta anys va passar amb el bisbe Ramon Malla; el 1999, amb el tortosí Francesc-Xavier Ciuraneta; el 2008, amb el valencià Joan Piris i també amb l’actual bisbe. Salvador Giménez Valls (Muro d’Alcoi, 1948), capellà de València, va tenir una dedicació pastoral en la seva diòcesi centrada principalment en l’àmbit educatiu.

(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Vic) Capellà del bisbat de Tortosa, el 2003 el nomenament de Romà Casanova com a bisbe de Vic va ser una sorpresa. Ara és un dels bisbes catalans que porta més temps a la seva diòcesi.  Abans havia estat rector de diverses parròquies i director espiritual del Seminari Diocesà en el mandat del bisbe Ricard Maria Carles. A Vic ha hagut d’enfrontar l’envelliment del clergat i la conservació del patrimoni d’una de les diòcesis catalanes amb més història.

(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Sant Feliu de Llobregat) El 2004 el valencià Agustí Cortés va ser nomenat primer bisbe de la nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, format per les parròquies del Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf. Cortés havia estat secretari particular de l’arquebisbe de València, professor de Teologia i rector del seminari. El 1998 va ser nomenat bisbe de la petita diòcesi d’Eivissa. Quan va arribar al territori desconegut del Llobregat va voler posar en marxa la nova diòcesi amb una participació real de capellans, laics i religiosos.

(Laura Mor/Jordi Llisterri –CR/Tortosa) Tortosa és un bisbat que a molts els queda lluny. Al sud. Dos terços del territori del bisbat a Catalunya i un terç al País Valencià i vertebrat per l’Ebre. Una diòcesi on sembla que mai no passa res. Però els darrers anys d’allà han sortit tres bisbes catalans i passant per Tortosa en poc temps han arribat a Barcelona dos cardenals arquebisbes. Enrique Benavent va ser nomenat bisbe de Tortosa el 2013, després de vuit anys com a bisbe auxiliar de la seva diòcesi natal, València.