Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) “Entre els patriotes obstinats, és el més destacat de tots, tant per la solidesa de la seva ideologia com per l’heroïcitat del seu sacrifici; per això li reto el testimoniatge de la meva admiració incondicional”. Divendres de Passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) és la tercera edició –considerablement ampliada i contextualitzada– de la biografia d’aquest regidor de l’Ajuntament de Barcelona, fundador d’Acció Catalana, conseller del primer govern de la Generalitat, dirigent destacat d’Unió Democràtica de Catalunya i diputat a les Corts Constituents, que va ser condemnat a mort pel règim franquista. L’autor, el pare Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador, l’ha convertida en una “història del nacionalisme català”.

L’admiració dr Raguer per Manuel Carrasco i Formiguera es manifesta en tres àmbits: familiar, religiós i polític. Pel que fa a la seva vida familiar, com diu en el pròleg: “La meva sorpresa, quan m’he posat a estirar el fil de la seva vida, ha estat la descoberta d’una personalitat humana extraordinària, vessada en la vida de família tant o més apassionadament que en la política. Avui que la literatura i el cine no saben presentar l’amor si no és en formes insòlites, ¿em serà lícit d’escriure la vida apassionada d’un home que va estimar follament la seva esposa legítima i canònica?”.

Quant a la seva vida cristiana, cal dir que va sacrificar la seva carrera política per defensar l’Església. Tenia antecedents republicans i categoria humana per ascendir a alts càrrecs, en el govern autònom i també en el de la República, però només va poder ser vuit mesos conseller de Beneficència i va ser expulsat dues vegades de la minoria catalana a Madrid: per haver-se oposat al text sectari de la constitució i per defensar la integritat de l’Estatut.

La tercera dimensió de l’admiració del pare Hilari per Carrasco i Formiguera és la política, que culmina en el seu procés i l’execució. És en aquest àmbit on aquesta tercera edició de Divendres de Passió, que s’anuncia revisada i molt ampliada, aporta més novetats. Per a les dues edicions anteriors no havia pogut encara accedir al procés, el famós “Sumaríssim 477”, del qual l’autor només tenia notícies indirectes. També ha pogut utilitzar la documentació del defensor de Carrasco, el doctor Eloy Alonso Santamaría, conservada pel seu fill. “No era advocat sinó metge, però va actuar eficaçment de defensor en moltes causes, algunes importants. Contra el que algú ha dit, va fer tot el que va poder en el cas de Carrasco i tant aquest com la seva esposa li estaven agraïts”.

“Entre els papers del defensor hem trobat l’escrit d’autodefensa de Carrasco, redactat per a ser llegit pel defensor, però que no va poder llegir. Carrasco, quan al final del judici el president, tal com és reglamentari, li pregunta si té res més a dir, va intentar dir allò que havia escrit, però el president el va tallar. A més d’una hàbil defensa, sabent Carrasco que la sentència ja està dictada per endavant, demostra que el condemnaran a mort per la seva manera de pensar política, per actuacions d’abans de la guerra que aleshores eren perfectament legals”, apunta el pare Hilari.

“És el seu testament polític i espiritual”, hi afegeix; per això, a més d’explicar-lo en el relat del procés, l’ha publicat sencer a l’apèndix documental. També ha pogut utilitzar les memòries inèdites de Joaquim Delclòs i Dolç, company de presó de Carrasco a la Model de Barcelona durant la Dictadura de Primo de Rivera. Tots dos estaven condemnats per delictes d’impremta. “Delclòs no va tenir una actuació política important com Carrasco, però compartien plenament el nacionalisme radical i en aquells mesos de presó van establir una gran amistat que fa que s’anomenin recíprocament “amic de l’ànima”. La seva identificació de pensament corrobora la nostra afirmació que Carrasco va viure i morir per la independència de Catalunya.

La trajectòria de Carrasco és en aquest punt rectilínia”, explica el P. Hilari Raguer. “Aquesta biografia testimonia com, en situacions polítiques molt variades, un i altre cop proclama sense embuts el seu ideal. Fins i tot en ambients adversos es vanta de professar el nacionalisme més radical. En el debat de l’Estatut a les Corts constituents, diu: “Los más extremistas, en sentido nacionalista, en Cataluña, entre los que tengo el honor de contarme...”. Però és sobretot en el seu escrit d’autodefensa abans esmentat que volia que el seu defensor digués, en ple consell de guerra: “Carrasco Formiguera es desde luego un catalanista ultrarradical, es decir, lo que se conoce por separatista””, explica Raguer.

Una altra novetat de la present edició són les fotografies, que mancaven a les edicions anteriors. Han estat molt pensades per l’autor del llibre al seleccionar-les i, a més, les explica amb uns peus de foto relativament extensos. “Entre els patriotes obstinats, el més destacat de tots, tant per la solidesa de la seva ideologia com per l’heroïcitat del seu sacrifici, va ser, al meu entendre, Manuel Carrasco i Formiguera. Per això amb la meva biografia li reto el testimoniatge de la meva admiració incondicional”, conclou l'autor.

Divendres de Passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera, del pare Hilari Raguer, està inclòs dins la col·lecció Biblioteca Abat Oliba de Publicacions de l’Abadia de Montserrat.