Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Universitat Ramon Llull) Aquest dijous ha tingut lloc la XI Jornada de Cooperació de la Universitat Ramon Llull (URL) a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL. La Jornada, sota el títol 'Dels Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) a la nova Agenda de Desenvolupament post-2015: quin paper per a la Universitat?' ha comptat amb la conferència inaugural de l’investigador del Instituto Complutense de Estudios Internacionales (ICEI), José Antonio Sanahuja. L’activitat ha estat organitzada en el marc del projecte Aristos Campus Mundus, un dels objectius estratègics del qual inclou el foment de la Responsabilitat Social Universitària (RSU). 

El rector de la URL, Josep M. Garrell, i el director general de la Fundació Pere Tarrés-URL, Josep Oriol Pujol, han inaugurat la Jornada. Respecte els ODM aprovats l’any 2000 a l'Assemblea de les Nacions Unides (Declaració del Mil·lenni) Pujol ha subratllat que ningú “honest i socialment responsable pot eludir els ODM. Per això avui fem una aturada de l’activitat acadèmica per reflexionar sobre un futur més humà”. El rector de la URL ha destacat que el rol de la universitat ha de ser, per una banda, “generar un debat no polititzat que conclogui mesures concretes que es puguin elevar a la classe política”; i, d’altra banda, “contribuir a l’educació en una consciència globalitzada, entesa com a justícia social”.

José Antonio Sanahuja ha explicat com ha canviat l’escenari en els darrers 25 anys i com ara hi ha noves realitats, noves redistribucions de poder entre actors estatals, una privatització del finançament del desenvolupament i, sobretot, un apogeu del compromís dels països emergents amb el paper de la cooperació internacional i desenvolupament.

Sanahuja ha recordat que els ODM “han estat criticats pel seu caràcter tecnocràtic, minimalista, per estar centrats en els símptomes i no en les causes, per no plantejar canvis substancials, per ser una agenda per als pobres i no una agenda global i universal”, entre d’altres. 

En aquest sentit, Sanahuja ha explicat algunes de les paradoxes dels ODM: “S’ha reduït la desigualtat entre països però ha augmentat la desigualtat entre persones. La desigualtat no és un problema nacional sinó transnacional, amb causes i conseqüències globals, fet que exigeix una acció col·lectiva i cooperativa global”.

Respecte els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) –els nous ODM–, Sanahuja ha reconegut que sovint moltes de les metes que plantegen són inobjectables èticament però poc realistes en la seva consecució. “Quan llegeixo totes les metes veig que no s’han deixat res, però el resultat és una inflació. Hi ha 169 metes i em pregunto com es poden aplicar de manera pràctica i concreta. Veig un perill que cada país esculli a la carta els que més li interessin. A més, Sanahuja ha reivindicat que els països en vies de desenvolupament són els que més deures tenen i no reben acompanyament per part dels que es troben més ben situats.

El debat s’ha obert amb les intervencions de Montserrat Santolino, responsable de comunicació de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament (FCONGD) i David Llistar, expert en cooperació i membre de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). Santolino ha demanat que els ODM siguin una qüestió que incideixi realment en la política actual: “Repto a tothom que vagi al Parlament i pregunti als polítics què són els ODM i els ODS: no ho saben! No hi ha consciència ni educació política”, ha denunciat Santolino. Llistar ha subratllat que els ODM es van plantejar per provocar una reacció d’esforç però que a la pràctica no ha estat així. “El Govern espanyol utilitzava la narrativa dels ODM i ODS com a efecte Valium per tranquil·litzar la població”. Llistar ha afegit que “a Catalunya hem de veure com reorganitzem l’economia per adaptar-nos als ODS, és a dir: seguretat, immigració, model energètic...”.

La taula rodona que ha tingut lloc a continuació, "Com interpel·la l’Agenda post-2015 i el nou context global a la Universitat?" ha comptat amb la participació dels següents experts: Marta Macías, directora de l’Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD); Andrea Costafreda, professora i coordinadora del Grau de Relacions Internacionals de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL i experta en desenvolupament; Ignacio Martínez, responsable d’estudis de la 'Plataforma 2015 y más'.