Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) Mateix dia, mateixa hora i mateix lloc. La Passió de Sant Fructuós mai no s'havia representat coincidint amb la data de l'efemèride. El proper 21 de gener a les onze del matí l'amfiteatre de Tarragona reviurà el martiri del bisbe Fructuós i dels seus dos diaques Auguri i Eulogi.

“Guanyem la màgia d'estar en un mateix espai, 1759 anys després, el mateix dia i a la mateixa hora que aquests esdeveniments es van produir històricament”, explica Andreu Muñoz, autor i director de l'obra. L'efemèride enguany s'escau en diumenge. I el calendari va fer pensar a l'organització que seria un format interessant: “Teníem ganes que l'obra coincidís amb el mateix dia del martiri”.

Un màrtir de fermes conviccions

Es convertirien en els primers màrtirs cristians de la història d'Hispània. Fructuós, Auguri i Eulogi van cremar vius en una foguera a l'arena de l'amfiteatre el 21 de gener de l'any 259, entre les 10 i les 11 del matí, segons indiquen les actes martirials. Aquella execució pública havia de ser un càstig exemplar. Així ho pretenien el governador Emilià i l'emperador Valerià des de Roma.

En canvi, va donar als creients la història d'un màrtir de fermes conviccions: el carismàtic personatge de Sant Fructuós. Durant l'edat mitja i moderna i fins arribar als nostres dies les comunitats cristianes de Tarragona han mantingut la tradició de culte a l'espai de l'amfiteatre.

L'amfiteatre: espai de culte continu

“L'espai té un valor molt important per nosaltres, perquè és testimoni de que hi ha hagut un culte continu en el temps”. Muñoz, que és director del Museu Bíblic de Tarragona, explica com “des del moment del martiri ja se'n fan ressò les comunitats cristianes d'arreu de l'Imperi Romà” i que “el propi Sant Agustí esmenta el cas de Sant Fructuós de Tarragona en una homilia”.

“L'amfiteatre guarda aquesta memòria arqueològica i històrica. No tenim altres espais on la memòria hi quedi d'una manera tan fefaent”. “Tenim documentada una església visigòtica en el mateix indret on hi ha el martiri, sobreposada al damunt una de romànica i després va perdurar fins al segle XX. Això té un valor afegit”.

L'efemèride del 21 de gener

Aquest 2018 farà 28 anys que es va representar per primera vegada l'obra de teatre de La Passió de Sant Fructuós, basada en el document del segle III de la Passio Fructuosi, d'autor desconegut. Les representacions sempre es feien, per raons climatològiques, una nit d'estiu al mateix amfiteatre.

Cada 21 de gener se celebra un acte ecumènic de memòria als màrtirs: es baixa a l'arena de l'amfiteatre i es fa una pregària amb lectura de les actes martirials. Hi participen les comunitats catòlica, evangèlica i ortodoxa. De fet, la parròquia ortodoxa romanesa de Tarragona té la doble advocació de Sant Calinic i a Sant Fructuós. “És un moment afortunat”, explica Muñoz, “perquè l'acte s'inscriu en la setmana de pregària per la unitat dels cristians”.

Més enllà de la pietat

Muñoz situa la força del personatge de Sant Fructuós en la seva fe: “Sant Fructuós era una persona profundament espiritual”. Podria haver renegat, com ho van fer d'altres en situació similar. Apostatar i sobreviure. Però va mantenir-se ferm en la seva convicció cristiana.

Val a dir també com en un context de situació econòmica greu, les comunitats cristianes van fer una tasca d'auxili social. “Aquest caràcter benèfic de la comunitat cristiana de Tàrraco era apreciat”. I, segons indiquen les actes, era estimat per “gentils o pagans”. També expliquen com Fructuós va batejar un home durant els sis dies de captiveri a la presó.

En ocasió dels 10 anys de l'any jubilar de Sant Fructuós, la celebració vol possibilitar també “la revitalització dels màrtirs”. Des de l'Associació Cultural Sant Fructuós s'han organitzat diferents activitats al voltant de la solemnitat. Hi ha prevista, per exemple, una xerrada dels Comitès Òscar Romero. “És una manera de dir que el martiri no és cosa del passat, avui també hi ha màrtirs per la fe”, diu Muñoz. “Més enllà de la pietat els actes conviden a fer una reflexió cristiana”.