(Catalonia Sacra) Dos dels elements artístics de més valor de la Basílica de Santa Maria de Morella, la portalada dels apòstols i el rerecor, es podran visitar aquest dissabte 4 de maig amb Dertosa Sacra, la denominació a la diòcesi de Tortosa del projecte Catalonia Sacra.
(Facultat Antoni Gaudí) El 2 i 3 de maig la Facultat Antoni Gaudí d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes (FHEAG), integrada a l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), organitza unes jornades dedicades a la Catedral de Barcelona que pretenen aprofundir en els antecedents de la catedral gòtica d’avui a través de recerques sobre el seu patrimoni arquitectònic, artístic, arxivístic i arqueològic.
(Museu Bíblic Tarraconense) L'any 2015 les intervencions arqueològiques al claustre de la catedral de Tarragona deixaven al descobert una de les exedres del recinte sagrat del Temple d'August. Aquest dijous al vespre s'ha presentat el model 3D que permetrà interpretar les estructures romanes que es conserven a l'interior del Museu.
Aquest material es projectarà, permanentment, a les dependències del museu i també es podrà accedir a través de la seva web i de la plataforma Sketchfab, lloc web que permet visualitzar i compartir 3D online.
(Glòria Barrete –CR) Torna la Consueta de Sant Jordi a la catedral de Girona, un de tants textos medievals d'obres de teatre religiós que es representaven dins dels temples i que explicaven fets de la Mare de Déu, de Crist, però també vides de sants. N'hi ha un que s'ha conservat i és justament sobre la vida de Sant Jordi.
(Bisbat d'Urgell) La parròquia d'Oliana ha celebrat aquests dies dues efemèrides relacionades amb la Setmana Santa: els Armats d’Oliana celebren enguany el 140 aniversari de la seva fundació i la Passió Viva, 25 anys.
(Bisbat d’Urgell/CR) El vespre del mateix dia 15 d’abril, mentre cremava la Catedral de Notre Dame de París, l’arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va enviar un missatge de solidaritat al president de França i copríncep Emmanuel Macron on li expressava la proximitat i la tristesa del Poble Andorra per la irreparable pèrdua que significava aquell incendi paorós.
(Eloi Aran –CR) En una societat de l’espectacle com la nostra, la caiguda de l’agulla central de la Catedral de Notre-Dame de París mentre és devorada per les flames forma part del consum mediàtic però, alhora, desperta en l’espectador un seguit d’interrogants sobre la transcendència que restaven endormiscats en l’inconscient de l’Europa secularitzada. Les comparacions sempre són insuficients i injustes, és a dir, que tampoc s’acaben d’ajustar, però els habitants del poble de Rosselló deurien sentir quelcom semblant als parisencs quan es va esfondrar el seu campanar el 2016.
(Eloi Aran/CR) Com ha de ser l’arquitectura religiosa del segle XXI? Què podem aprendre de les esglésies modernes dels darrers setanta anys? Com ha d’entomar un arquitecte l’encàrrec d’un projecte religiós? Per respondre a aquestes preguntes el Seminari Intern de Patrimoni Sacre de la Fundació Joan Maragall ha comptat aquest dilluns amb la participació de l’arquitecte Eduardo Delgado Orusco, professor de projectes a la Escola d’Arquitectura de Saragossa, estudiós destacat i autor de diverses obres d’arquitectura sacra.
