×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) Torna la Consueta de Sant Jordi a la catedral de Girona, un de tants textos medievals d'obres de teatre religiós que es representaven dins dels temples i que explicaven fets de la Mare de Déu, de Crist, però també vides de sants. N'hi ha un que s'ha conservat i és justament sobre la vida de Sant Jordi. El proper dimarts 30 d'abril la catedral acull, per tercer any consecutiu, la representació de la consueta, una representació ja consolidada que cada any aporta alguna novetat espectacular.

"La Consueta de Sant Jordi ens explica la llegenda que tothom coneix, però des de la fórmula original, que no és la de Sant Jordi enamorat de la princesa sinó la d'un Sant Jordi exemplar, sant, que salva al poble però que no vol res a canvi", explica Joan Piña, director del Museu de la catedral de Girona.  "No hi ha aquesta relació romàntica amb la princesa, hi ha aquest desinterès per qualsevol obsequi, i d'aquí aquesta actitud exemplar de sant".

El detonant de representar de nou la consueta després de segles de no fer-se va ser la celebració fa tres anys dels 600 aniversari de la construcció de la nau de la catedral de Girona, la nau medieval més ampla del món. "Es van voler fer aquell any actes de celebració, entre els quals representar de nou la consueta". Va quedar tan bé i va agradar tant que es va decidir continuar fent-ho, i, per tant, "es va recuperar, perquè no vam inventar res, el fet de fer teatre dins d'un temple, dins d'un recinte religiós". El Capítol de la catedral va ser l'incentivador d'organitzar aquest 600 aniversari, i és el mateix ens catedralici qui ha volgut repetir la consueta per tercer any consecutiu.   

Piña afirma que cada any hi ha alguna novetat sorprenent a la Consueta. El primer any va ser l'entrada d'un cavall dins la catedral, o el segon la presència del Drac. "Cada any tenim alguna cosa impactant i aquest any també tot i que no es pot revelar encara".

Després de dos anys han detectat que la majoria del públic és de Girona ciutat perquè els darrers anys les entrades s'adquirien a la llibreria del bisbat. "Això bloqueja que gent de fora pugui venir, i per això aquest any s'han obert les entrades digitals i tothom qui vulgui les podrà adquirir".

Normalment en aquestes obres de teatre ja es comptava amb pocs actors, explica el director del Museu de la catedral de Girona, i la majoria eren representades pels propis religiosos i canonges. En aquesta Consueta de Sant Jordi a Girona,  entre actors i persones organitzadores, són una quinzena de persones.

Però com és que una obra de teatre es representa dins un temple religiós? Piña explica que la catedral de Girona en època moderna va ser batejada per un viatger com 'la madre de las ceremonias'. "La catedral és una església on s'hi realitzaven multitud de cerimònies, i quan parlem en cerimònies no hem de pensar només en litúrgia o actes sacramentals sinó també en el teatre". I així ho posen de manifest els documents que mostren que inclús moltes de les obres de teatre de l'època eren escrites per canonges de la catedral.  

"Ens hem d'imaginar la catedral com un edifici viu en contínua activitat", afirma Piña, "no només puntualment de litúrgia sinó també de teatre". I és que quan s'explica l'art i es fixa un en els capitells, timpans, retaules, etc, hi ha vides de sants, de Crist... Era una manera que el fidel que no sabia llegir ho comprengués, però aquesta funció també la complia el sermó del capellà durant la missa i també el teatre. "El teatre era potser la fórmula ideal per explicar a un feligrès qui era Sant Jordi, la Mare de Déu o Maria Magdalena", reconeix. I com aquest fet ha estat una fórmula efímera que no ha perdurat en el temps no es té constància però era un fet habitual, "no només a les catedrals sinó a totes les esglésies on se celebraven actes d'aquest tipus".

I és que per a Piña, una catedral "és un espai fet perquè el so hi treballi correctament". Quin millor lloc, doncs, per fer-hi un recital, un concert o una obra de teatre? "Són edificis ideals, amplis, amb un gran escenari, hem tingut bons resultats amb totes les activitats que hem anat fent".