El pantà de Sau, alimentat pel cabal del Ter, es va construir en 16 anys, culminant les seves obres el 1963. Des del principi, les aigües van engolir l'església romànica del segle XI amb el seu campanar. El progrés, l'economia... tenen el seu preu. En aquest cas, invisibilitzar el poble de Sant Romà de Sau juntament amb el símbol religiós d'un temple cristià. Quan l'abundància d’aigua aconsegueix arribar als bons nivells, els turistes que visiten aquests paratges solen ignorar el tresor arquitectònic que jau al fons de l'embassament. Actualment, la sequera pertinaç posa en evidència un buit alarmant del qual destaca l'església romànica. Fa un parell d'anys ha entrat al llibre dels rècords mundials com l'església més antiga del món a romandre incòlume sota les aigües.
Hi ha una tendència a contraposar progrés humà amb vivència religiosa, fins i tot en cercles més radicals, també amb expressió espiritual. En moments de plenitud material, la consciència dels valors profunds s'esvaeix, arribant a creure que han deixat d'existir. No obstant, n'hi ha prou amb una sequera severa perquè ressorgeixin davant la vista els perfils d'unes realitats que semblaven arraconades al bagul de la història. Acostumats a controlar-ho tot amb la màgia de la tecnologia, ens sembla impossible que pengi sobre els nostres caps l'amenaça de les restriccions, que s'acosten a la nostra vida quotidiana a passos agegantats. La Generalitat de Catalunya, amb l'afany d'impulsar l'estalvi i eliminar el malbaratament, ha llançat una campanya desenvolupada per l'agència Evil Love amb el lema, més provocador que veritable: «L'aigua no cau del cel». Els meteoròlegs, els pagesos, qualsevol ciutadà amb dos dits de front miren al cel amb l'esperança de descobrir algun signe de pluja, que els diccionaris defineixen com caure l'aigua dels núvols. Volem controlar-ho tot, però som incapaços de provocar la pluja.
Amb freqüència, les experiències doloroses, els conflictes, la carestia... ens recorden que no tot està al nostre abast. El pantà de Sau, en buidar-se gairebé completament, ens mostra l'església romànica amb el seu campanar. Queden a la vista els símbols espirituals que, quan tot va bé, ens n'oblidem com si no existissin. La nostra prepotència sucumbeix davant la nostra vulnerabilitat. N'hi ha prou amb una sequera extrema per evidenciar les nostres insuficiències i fragilitats.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.