Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –Raimat) Són conscients que "no només és una situació de pobresa, és una situació de guerra". Però el compromís i l'empenta de molts han superat la impotència que poden generar algunes realitats catalogades de "llunyanes". Els alumnes del Col·legi Claver de Jesuïtes Lleida han impulsat Jambatan, un projecte que abraça tota la comunitat educativa per contribuir en la millora de l'educació en un camp de refugiats a Maban, al Sudan del Sud. Dissabte culmina més d'un any de feina amb un espectacle solidari al Teatre de la Llotja de Lleida que transmet un missatge clar: "Des d'aquí es poden fer moltes coses".

Amb Jambatan volen recollir 40.000 euros per a construir una escola d'educació primària. Però "va més enllà d'un donatiu econòmic", asseguren els promotors de la iniciativa en aquest vídeo. "Volem que sigui un espectacle que tingui conseqüències, que arribi al cor de l'espectador", expliquen. "Com a religiós i jesuïta, si algun sentit té la nostra presència és obrir ponts cap al món sencer, sortir de la nostra petita bombolla" explica el consiliari de l'escola, el jesuïta Alexis Bueno.

De fet, la proposta neix pel vincle de l'escola amb els jesuïtes catalans Àlvar Sánchez i Pau Vidal. Ja fa un temps que treballen en el sector de l'est africà del Servei de Jesuïtes als Refugiats i la seva tasca se centra en apoderar la població desplaçada a partir de l'educació. Formen professors i el seu és un compromís que ha deixat petjada molts quilòmetres enllà, en alumnes, professors, pares i mares de l'escola de Raimat, el Col·legi Claver.

"De les coses més interessants són les preguntes dels propis educadors, que també queden molt marcats", explica Bueno. I reconeix que vivim "en un moment en què és difícil parlar de Déu" i que "la figura d'un jesuïta allà es fa entenedora, és una figura nítida i radical".

El professor i director de la NEI, Pau Llovera, explica el fil conductor de l'espectacle de divendres: el somni d'un nen que viatja fins al lloc on tenen "el somriure més bonic del planeta". Molt més que una anècdota, tal com apunta també el director de l'escola, Javier Puyol, i com corrobora el consiliari del centre: "L'alegria que traspua aquesta realitat crea preguntes i desperta desitjos".

En aquest reportatge en vídeo, cinc alumnes de Batxillerat –Marta Gilart, Aida Riverola, Irene Garí, Cristina Urgell i Adrià Salazar– parlen també de com els ha interpel·lat aquest projecte i de què ha significat per a ells construir un pont des de Raimat fins a Maban.