×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri –CR) Reconeixement institucional aquest dijous a la tarda al Palau de Generalitat per als 25 de diàleg de la Fundació Joan Maragall (FJM). El president de la Generalitat, Artur Mas, i el cardenal Lluís Martínez Sistach van presidir l’acte de celebració de l’aniversari d’aquesta fundació de l’arquebisbat de Barcelona pionera en el diàleg dins del món de la fe i de la cultura. Una iniciativa del cardenal Narcís Jubany que ara ha complert 25 anys.

En l’acte en la sala principal del Palau, el president Artur Mas va lloar el servei que ha fet la FJM per “la intersecció entre el cristianisme i la cultura”, un model que ha practicant en diversos àmbits l’Església catalana. Va posar com a exemples fruïts d’aquesta intersecció les escoles cristianes, l’obra de Gaudí, les universitats d’inspiració cristiana, Càritas, els centres d’Esplai, els centres culturals catòlics en tot el territori o els mitjans de comunicació impulsats per l’Església a Catalunya.

Per Mas, aquests exemples i la FJM són una mostra de “a la sintonia entre l’Església, la cultura i el cristianisme, amb el moviment que viu el país”. “Entitats que pensen, dialoguen, que escolten, són tot un exemple a seguir, per a tothom i també per a nosaltres mateixos”.

L’arquebisbe Lluís Martínez Sistach també va agrair a la FJM la seva “vocació de pont entre el cristianisme i el món actual, la cultura catalana, els allunyats de l’Església”. Segons el cardenal, la Fundació ha aconseguit “posar enmig de la convivència social el pensament cristià”, “enriquir el pensament superant del pensament únic”, i “posar de relleu la necessitat de l’humanisme en una cultura tecnològica”.

Sistach va emmarcar la creació de la Fundació en la voluntat del Concili Vaticà II “per superar el divorci entre la fe i la cultura” i va agrair el servei de la FJM al país i a la cultura.

Catolicisme obert, conciliar, catalanista

L’acte es va obrir amb la intervenció de l’actual president de la FJM, Josep Maria Carbonell, que va relatar els principis “d’una institució cultural destinada a establir ponts de diàleg entre el cristianisme i la cultura del nostre país”. Un diàleg des d’un “catolicisme obert, conciliar, catalanista, i capaç d’entendre, amb una recepció alhora positiva i crítica, la modernitat”.

El president de la FJM va explicar que això s’ha fet des de dins de l’Església, cercant “un cristianisme, que sense dissoldre's en la modernitat secularitzada, i sense perdre la seva personalitat, ha de continuar interpel·lant”. L’objectiu és oferir “un ‘respir’ per a les persones que no volen perdre el nord, i ha d’ajudar a construir una comunitat humana honesta i en pau".

Josep Maria Carbonell també va destacar alguns noms claus en la història de la Fundació com l’anterior president, Antoni Matabosch, el filòsof Pere Lluís Font, i el teòleg Josep Maria Rovira Belloso. La incidència de la FJM també es va visualitzar pels assistents a l’acte institucional. Entre ells, l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; la vicepresidenta, Joana Ortega; el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve; els presidents Jordi Pujol i Joan Rigol, a més de representants de bona part de la xarxa eclesial i acadèmica de Barcelona i dels qui han format part del Patronat de la FJM.

L’acte va tenir el moment central amb una conferència del físic i poeta David Jou, també patró de la FJM, sobre l’esperança i la incertesa en el món actual. Jou va glossar la complementarietat entre “l’esperança tecnològica, que aspira a ser eficaç i innovadora, l’esperança humanística, que ha de ser crítica i alliberadora, i l’esperança cristiana”.

Va defensar una vivència cristiana que “no és un espai extramundà i remot en un futur inverificable, sinó ja, aquí mateix, un àmbit constatable de justícia i de creixement”. Jou va concloure demanant que “El contacte entre tecnologia i fe, inviti més a l’acció profètica, que ens faci reclamar que aquests mitjans poderosos i sofisticats siguin emprats per a bé de tots”. Un àmbit en el que “l’esperança cristiana ha de ser mística i profètica en la seva arrel i la seva pràctica, crítica i alliberadora, com l’esperança humanista, en la seva reflexió, i eficaç i creativa, com l’esperança tecnològica, en la seva acció per resoldre problemes reals”.

Des de la seva creació, la Fundació Joan Maragall ha organitzat més de 800 actes i activitats, 14 Aules Joan Maragall –conferències durant una setmana sobre temes relacionats entre el cristianisme i la cultura-, 103 Quaderns –coeditats amb l’editorial Claret-, 76 volums de la col·lecció "Cristianisme i cultura" –coeditats amb Cruïlla-, 13 números de la nova etapa de la revista Qüestions de Vida Cristiana –amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat-, 23 Premis Joan Maragall i l’obra Història del Pensament Cristià (Proa).